La gent es va posicionant. Com que el referèndum ja és possible, i ho saben, tots els partits han començat a deixar clara la seva postura.
La dreta i l’extrema dreta ja ho tenien clar. I l’esquerra?
El Pedro Sànchez ha tornat al seu Vivajpaña tradicional i ja els ha dit als del PSC que ni per error. Ni referèndums ni comèdies: Vivajpaña. Els del PSC ho han acceptat perquè en petit comité, sí que diràs que d’aquí uns quants anys en podrien tornar a parlar. Diu que és qüestió de paciència.
I més a l’esquerra? El Pablo Podemos ha fet unes declaracions que també s’ha retratat de cos sencer. Fins ara anava donant un cert recolzament al procés català. En alguna ocasió havia arribat a parlar del dret d’autodeterminació dels pobles. Del Tíbet,del Sahara i oh sorpresa, també de Catalunya.
Semblava que l’esquerra espanyola, finalment havia vist la llum. Greu error. Una mica el camí el marcaren aquells dels Comuns amb la seva declaració que recolzarien el referèndum però que no el considerarien vinculant. Ves si ho entens. Al Domenech li van donar el premi del “tonto del dia” però la cosa no va anar molt més enllà.
Ens faltava el Podemos. Tant parlar d’audeterminació i que li semblava molt bé que el poble català es manifestés i ara resulta que no.
Clar, com que ja l’acusen de ser poc espanyol, ha hagut de rectificar i amb alguns matisos ha acabat dient que sí, que Vivajpaña i que tal dia farà un any.
Com deia la frase aquella del Josep Pla sobre l’espanyol d’esquerres i el de dretes?