Sembla que efectivament, a banda de les malfiances tradicionals dels dos partits negociadors, la cosa anava de cadires i càrrecs.
La CUP no ha volgut entrar al govern i elles sabran les causes reals. Potser que algun dia mirarem d’entendre aquesta còmoda postura de no voler tacar-se mai les mans.
En qualsevol cas, sembla que tindrem un govern prou sòlid com per posar en marxa la voluntat popular expressada clarament i repetida.
Constatem que aquells que atacaven sistemàticament ERC i la CUP, insultant alegrement uns i altres, ara s’han callat i potser s’estan empassant, amb alguna salsa especialment coenta, tot el que va dir. Bon profit que els faci.
Que ningú no es pensi però, que la gestió i el govern de Catalunya serà una tasca fàcil.
Les forces espanyolistes del Parlament català ja han advertit que faran una oposició tan dura com sigui possible. Cal pensar que intentaran boicotejar qualsevol proposta que es faci des del govern, i com que compten amb el Suprem i la resta de tribunals franquistes de l’Estat, no els cal patir que se’n sortiran amb la seva.
El gobierno més progressista de món, ja ha advertit també que no permetran ni la més mínima expressió de tot allò que no sigui perfectament constitucional.
El Sr. Iceta, únic beneficiari de l’efecte Illa, ja ha dit que ni indults, ni autodeterminació, ni amnistia, ni referèndum. No es podia ser més clar i més groller.
Ens espera, doncs, una dura tasca.
Advertim, per si de cas, que seguirem treballant per la independència.
Salut i república