Un toc d’esperança

Sort en tenim de la premsa espanyola amb la veritat sempre per davant. Es una qualitat que ha tingut reconeguda tradicionalment  i que ara, gràcies a les noves tecnologies, tenim ocasió de constatar cada dia.

Gràcies a la premsa espanyola, referent mundial, i gràcies a les xarxes socials que també tenen controlades, hem sabut que el MHP Torra és un terrorista que dirigeix personalment els CDR.

Hem sabut que el MHP Puigdemont és un altre terrorista que, des de Brussel·les, i amb l’ajut de sa germana, està organitzant els CDR per tal d’entrar al Parlament i ocupar-lo.

Portats per l’ètica informativa que caracteritza España, hem sabut que els terroristes tenen a casa tota mena de material per fabricar explosius, tenen aiguarràs, clorat de potassa, carbó, mistos, aigua oxigenada i tintura de iode. Un arsenal.

Pedro Sànchez, com que vol atreure la gent que abandona  Ciutadanos, ja ha dit vàries vegades que un govern en funcions pot aplicar el 155 tranquil·lament. Els seus companys de corda i fatxerio només lamenten que encara no ho hagi fet.

Tenen muntat un concurs per veure qui és el més fatxa o el més espanyol. Han començat a parlar d’augmentar la repressió contra nosaltres. Tenen la barra de dir que ho fan per assegurar la convivència a Catalunya.

No sé com pot acabar la cosa.

M’agradaria, però,  acabar amb un toc d’esperança: el que vam fer fa dos anys, és la cosa més important que s’ha fet a Catalunya des de fa molt de temps i estic segur que ho podem tornar a fer, i més fort i tot.