No, no vol ser mare. I no pot ser una tria d’un egoisme infinit perquè la seva filla no existeix. No espera que la cuidi, quan sigui gran. No espera que li alegri la vellesa.
No, no es vol llegir les ombres de ningú. Se n’ha llegit dos paràgrafs i no hi ha trobat la literatura que busca. No li importa, no poder-la comentar als sopars d’amigues. Tampoc hi pot comentar res sobre el Moncada…
No, tampoc vol mirar la darrera edició de Gran Hermano. No li agrada l’exhibició de la decadència. No li aporta emocions positives; al contrari, diríem. De fet, no té tele.
Ni té parella, ni en busca. Ni se’n preocupa. No té casa. En propietat, vull dir. I no se sent estafada, pagant un lloguer. I, és clar, no té cotxe: en comparteix, sap els horaris dels autobusos, camina i va en bici.
No vol comprar-se talons que li trenquen els peus. No vol embotir-se en una talla més petita de la 44. No vol arrancar-se els pèls de les cames d’una estrebada amb cera enganxifosa i que crema.
No menja carn. Ni peix. I no resa. Mai. No creu que hi hagi cap més enllà. En tota la seva vida no s’ha emborratxat.
No vol fer tard a les nits. No li sembla racional la gestió mediterrània del temps. No li agrada anar-se’n a dormir més tard de les onze per haver-se de llevar més aviat de les set.
A les municipals, no votarà cap partit que hagi estat al capdavant del consistori. No fa faltes, quan escriu, ni tan sols per whatsapp: estima les llengües i en parla més de cinc.
No compra regals i tampoc n’espera. No agafa avions per viatjar, no contracta viatges que valen més que el seu salari.
No fa servir filtres, quan parla, excepte per no ferir. No acata protocols; va a la seva: beu infusions de menta als bars mentre llegeix poesia, puja cims sola.
No es resigna, ha tornat a la universitat. No es conforma quan la planten o quan fan mal a un dels seus germans.
El perquè no fa res de tot això només ella ho pot respondre. És una tria. I ella ho podria explicar. Si volgués. Si algú li ho preguntés empàticament. Si no s’hagués de sentir jutjada.
El perquè la majoria de gent sí que ho fa, no cal explicar-ho. Ja es dóna per fet. Per justificat. I per correcte.