Un ciutadà se sotmet a una prova PCR al Centre Cívic Cal Balsach de Sabadell, el 23 de novembre de 2020. (Horitzontal)
La pandèmia de la Covid-19 ha desenterrat paraules i expressions que quedaven llunyanes en el temps (estat d’alarma), tenen connotacions bèl·liques (toc de queda) o evoquen guions catastròfics que hem vist al cinema o la televisió (confinament, quarantena). Aquest 2020 ha estat estrany també en el vocabulari que s’ha convertit en quotidià. Algunes cares (la dels epidemiòlegs) han estat protagonistes de l’actualitat sense que al Cap d’Any anterior s’ho esperessin, alguns col·lectius (la gent gran) s’han sentit més vulnerables que mai, i algunes sigles han quedat gravades per sempre al nostre cap (PCR, ERTO). En un any atípic, l’ACN repassa com la pandèmia ens ha canviat la vida a través de l’alfabet.
A d’Alarma: regulat a l’article 116.2 de la Constitució, Espanya sembla viure ja en un estat d’alarma permanent. S’ha decretat quatre vegades, la primera el 2010 amb la crisi dels controladors aeris, i les altres tres pel coronavirus: del març al juny, a principis d’octubre a la Comunitat de Madrid i a finals del mateix mes amb previsió de mantenir-lo fins a la primavera del 2021.
B de Bars: símbol dels tancaments d’activitats que ha comportat la pandèmia. Juntament amb comerços, gimnasos, teatres, cinemes, sales de concerts o discoteques, el virus els ha abocat a una profunda crisi econòmica, o si no a la ruïna, i a una gran incertesa.
C de Confinament: N’hi ha hagut diversos i de diversos tipus: domiciliari, perimetral, municipal i també nocturn, amb el toc de queda. D’una manera o d’una altra, ha afectat la nostra vida quotidiana des de mitjans de març fins al Cap d’Any.
D de Desescalada: per fases i per territoris segons l’evolució de les dades, amb la desescalada van arribar els primers brots verds després de dures setmanes tancats a casa.
E d’ERTO: desplegat, Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació. Centenars de milers de treballadors s’hi han vist abocats en algun moment del 2020, amb dificultats per cobrar. També ha estat l’eina que han tingut les empreses per mantenir l’ocupació i alhora reduir costos en salaris i cotitzacions. Els autònoms i els petits empresaris han estat altres dels col·lectius laborals més castigats.
F de Fernando Simon: cara tècnica visible del govern espanyol durant la pandèmia, aquest epidemiòleg encapçala la llista dels experts que s’han fet molt coneguts durant la pandèmia. Altres han estat Josep Maria Argimon, Antoni Trilla o Oriol Mitjà. Juntament amb Alba Vergés i Salvador Illa, les cares polítiques, són els que cada dia ens han explicat les claus de l’epidèmia.
G de Gent gran: ha estat el col·lectiu més vulnerable de la pandèmia. Els nostres avis són els que més ens han fet patir i les residències on molts d’ells viuen s’han convertit en una trampa mortal. Els seus usuaris representen gairebé la meitat dels morts per covid-19 a Catalunya durant el 2020.
H d’Hidroalcohòlic, gel: n’hi ha allà on siguis, a casa, a la feina, al supermercat, la botiga de barri, els bars o els restaurants. La neteja constant de les mans, clau per evitar contagis.
I d’Immunitat: l’obté un malalt de covid-19 curat, tot i que ningú ha acabat de concretar per quant de temps. La immunitat de grup és el repte a aconseguir per superar la pandèmia.
J de Joves: Col·lectiu criticat, per com se socialitza, però també molt afectat per les restriccions. Amb escoles, instituts i universitats tancades durant mesos, s’han vist forçats a aprendre a distància i lluny dels seus companys.
K de Recuperació en K: els economistes també recorren sovint a l’alfabet per descriure com serà el ressorgiment de l’economia en època de crisi. Ja en la del 2008 vam sentir a parlar de recuperacions en forma d’U, V, W o L. Ara, molts analistes adverteixen d’una recuperació en forma de K, és a dir, desigual segons els sectors i els països, amb guanyadors i perdedors.
L de Lleida: capital del Segrià, comarca que va viure a l’estiu el primer gran rebrot després de la desescalada. La mala evolució de les dades van comportar confinaments, tancament d’activitats i debat sobre el model d’acollida dels temporers per a la campanya de la fruita.
M de Mascareta: és ja un element tant habitual com sortir al carrer amb les sabates posades. Les autoritats van debatre durant setmanes si havia de ser obligatòria o no, fins que van començar a repetir com un mantra el lema ‘Distància, mans, mascareta’.
N de Nova normalitat: expressió amb què el govern espanyol va descriure com vam començar a viure a partir del juny, després de mesos de confinament total i d’una desescalada per fases. Una ‘nova normalitat’ que queda lluny de la vella, plena de restriccions, grups bombolla, tancaments, rebrots, cribratges o mascaretes.
O d’Òdena, Conca d’: aquesta zona de l’Anoia va ser la primera en patir un confinament a Catalunya, fins i tot abans de la declaració de l’estat d’alarma a tot l’Estat. Els seus habitants van viure en l’epicentre de la pandèmia a casa nostra durant setmanes en un moment on hi havia molt poques certeses.
P de PCR: sigles del test de coronavirus més popular. Ha estat l’eina principal dels epidemiòlegs per conèixer l’evolució del virus. Durant l’any, també s’han posat en marxa altres tipus de test, com els serològics o els d’antígens.
Q de Quarantena: període d’aïllament d’infectats o contactes de positius per covid-19, que segons el moment de l’any ha estat de 14 o de 10 dies.
R d’Rt: sigles corresponents a la velocitat de propagació del coronavirus, ha esdevingut un indicador tècnic habitual en les converses a peu de carrer per saber quina era l’evolució de la pandèmia i preveure què podrem fer i què no en cada moment.
S de Sanitaris: tots els professionals sanitaris van rebre l’escalf de la població amb aplaudiments diaris quan va esclatar la pandèmia. Metges, infermeres i altres professionals sanitaris han fet esforços i acumulat hores extra per fer front al col·lapse del sistema sanitari. Han treballat en condicions extremes, que els han portat també a jornades de vaga per reclamar millors condicions de treball.
T de Teletreball: Tot i que ja existia (que li preguntin als autònoms), la pandèmia l’ha estès fins al punt que s’ha regulat per decret llei. Molts empresaris i treballadors han hagut d’adaptar la feina als confinaments i caldrà veure com canviarà el model laboral en l’escenari postpandèmia.
U d’UCI: l’ocupació dels seus llits ha estat un dels factors clau per conèixer l’evolució de la pandèmia, i un dels llocs on s’han viscut els moments més dolorosos.
V de Vacuna: és la gran esperança de cara al 2021 per frenar la pandèmia. Farmacèutiques com Pfizer, Moderna o AstraZeneca han fet una carrera per ser els primers en subministra-la, i els governs de tot el món han accelerat plans de vacunació amb l’esperança que sigui el final de la pandèmia.
W de Wuhan: És la capital de la província xinesa de Hubei i en vam començar a sentir a parlar des de principis d’any perquè va ser el primer epicentre del coronavirus.
X d’HidroXicloroquina: medicament utilitzat per a la prevenció i tractament de certs tipus de malària, es va mostrar com una opció per combatre la infecció de la covid-19, però s’ha conclòs que no és eficaç. Donald Trump la va popularitzar quan va assegurar que la prenia sense cap evidència científica que servís per combatre el coronavirus.
Y de StaY Homas: des de la terrassa de casa seva, aquest grup format per membres de Buhos i Doctor Prats que vivien junts quan es va confinar tota la població, va ser símbol de com es va reinventar el món de la cultura durant els mesos de tancament total. Múltiples iniciatives van animar comunitats de veïns des de terrats i balcons, i es van fer virals a través de les xarxes socials.
Z de Zoom: Com moltes altres, aquesta aplicació per a fer videoconferències s’ha popularitzat tant per facilitar el teletreball com per contactar amb amics i familiars en temps de confinament.
Informa: Agència Catalana de Notícies ACN