RESUM 2020: L’any de la pandèmia que ho ha capgirat tot: entre la salut i l’economia

Més de 16.000 morts i 380.000 casos confirmats a Catalunya; gairebé 50.000 defuncions i 1,8 milions de contagis a Espanya; més de 24 milions de contagis i 537.000 morts a Europa, i 77 milions de casos confirmats i 1,7 milions de defuncions a tot el món. Són les xifres que ens deixa una pandèmia que va agafar per sorpresa tothom i que ha obligat a confinaments de la població, restriccions de mobilitat i una aturada econòmica que ha situat el món en una crisi profunda. Els governs han hagut de prendre decisions fent equilibris entre garantir la salut de la població i intentar salvar l’economia. El 2020 acaba amb l’arribada de la vacuna, la gran esperança per acabar amb la pandèmia al llarg del 2021.
9 de gener: Les autoritats xineses confirmen que s’ha identificat un virus com a nou coronavirus. Dos dies després, l’11 de gener, la Xina anuncia la primera mort.

24 de gener: Primer cas detectat a França, d’una persona que havia viatjat a la Xina.

30 de gener: L’OMS declara el brot com una “emergència de salut pública a nivell mundial”.

31 de gener: Primer cas a Itàlia i a Espanya.

12 de febrer: GSMA cancel·la el Mobile World Congress de Barcelona pel risc de coronavirus. És l’inici d’una allau de cancel·lacions i ajornaments de fires i congressos a Catalunya.

15 de febrer: Primera persona morta pel brot a Europa, un turista xinès contagiat que mor a França.

21 de febrer: Detectat un focus a la Llombardia amb més de 60 casos.

22 de febrer: Itàlia registra dues morts i aplica mesures extraordinàries. Un dia després, ordena el confinament de les zones afectades.

25 de febrer: Primer cas de coronavirus a Catalunya, una italiana de 36 anys resident a Barcelona.

29 de febrer: Primer mort als EUA; Itàlia passa dels 1.000 casos.

3 de març: Espanya confirma la primera mort per coronavirus, un home que va morir a València el 13 de febrer.

6 de març: Primera mort de coronavirus a Catalunya, una dona de 87 anys amb patologies prèvies que va morir a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

11 de març: L’OMS declara la pandèmia per coronavirus.

12 de març: La Generalitat confina per un brot de coronavirus la població de quatre municipis de la Conca d’Òdena: Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. L’Ibex 35 s’ensorra en la pitjor sessió de la història amb una caiguda de prop del 14%.

13 de març: Tanquen escoles, instituts i universitats a Catalunya. També cinemes, teatres, museus, auditoris, biblioteques i monuments històrics. El Govern demana confinar tot Catalunya restringint les entrades i sortides del país.

14 de març: El Consell de Ministres aprova el decret d’estat d’alarma a Espanya. Es decreta el confinament de la població i el tancament de bona part de l’activitat industrial, comercial i de la restauració. El Congrés dels Diputats aprova sis pròrrogues de l’estat d’alarma a tot l’Estat, que s’allarga fins al 21 de juny.

15 de març: El govern espanyol posa a les ordres dels consellers de salut totes les instal·lacions de la sanitat privada.

16 de març: L’estat restableix els controls fronterers terrestres i només deixa entrar ciutadans espanyols.

17 de març: Els estats de la UE aproven el tancament de la frontera externa (excepte el Regne Unit i Irlanda). Ja són 13 els estats que reimposen controls fronterers a la UE. El Consell de Ministres aprova agilitzar els tràmits pels ERTO que es presentin com a conseqüència de la crisi del coronavirus i els considerarà causats per una situació de força major.

19 de març: El govern espanyol ordena el tancament d’hotels, càmpings i establiments turístics que no tinguin clients allotjats. El BCE anuncia un programa de compra d’actius per 750.000 MEUR, mentre Brussel·les enterra els objectiu de dèficit i deute.

22 de març: Obre a Barcelona el primer hotel habilitat per aïllar persones infectades per coronavirus.

24 de març: La fiscalia comença a investigar residències a Catalunya per la gestió de la covid-19.

25 de març: Espanya supera les xifres oficials de la Xina de morts per coronavirus. S’ajorna al setembre la Patum de Berga, que es cancel·la definitivament el 29 de maig.

30 de març: El govern espanyol restringeix l’activitat dels treballadors de serveis no essencials fins al 9 d’abril.

6 d’abril: Les UCI arriben al seu pic d’ingressats per covid-19, 1.529. Salut triplica la capacitat de llits crítics a Catalunya. S’aixeca el confinament perimetral de la Conca d’Òdena.

7 d’abril: El Govern aprova el programa Orfeu per fer un cribratge massiu per detectar la covid-19 amb 170.000 tests en sis setmanes.

8 d’abril: Salut assumeix la gestió de les residències que fins ara estava en mans d’Afers Socials. Als centres per a gent gran ja se supera el miler de morts. Càritas de Barcelona multiplica per tres les peticions d’ajuda social arran de l’estat d’alarma.

15 d’abril: Un canvi de mètode que inclou el registre de les funeràries dispara les dades de coronavirus a Catalunya, amb més de 7.000 morts. Estat i comunitats autònomes pacten que tots els escolars passin de curs com a norma general i que la repetició sigui “l’excepció”.

16 d’abril: L’OMS veu “evidències” que la pandèmia s’està alentint a Espanya. La xifra d’afectats per ERTO a Catalunya bat el rècord d’aturats de l’última crisi, amb 668.104 treballadors afectats. En properes setmanes, se superaran de llarg els 700.000 afectats. Molts d’ells, no cobraran a temps.

17 d’abril: Salut situa el pic de casos positius a Catalunya el 8 d’abril i el d’hospitalitzacions el dia 11.

20 d’abril: El preu del petroli dels EUA entra en caiguda lliure i cotitza en negatiu.

21 d’abril: La Universitat d’Oxford comença a provar una vacuna contra la covid-19 en humans.

23 d’abril: Sant Jordi digital i d’enviament de roses i llibres a domicili. Els líders europeus acorden crear un fons de reconstrucció vinculat al pressupost de la UE per rellançar l’economia.

26 d’abril: Primera mesura de relaxament del confinament: els nens poden sortir acompanyats d’un adult de 09.00 a 21.00, un màxim d’una hora i a un quilòmetre de casa.

27 d’abril: Comença a Espanya un estudi de seroprevalença del virus.

28 d’abril: El govern espanyol anuncia un pla de desescalada que inclou quatre fases cap a una “nova normalitat”, que situa a finals de juny. La taxa d’atur durant el primer trimestre de l’any se situa en el 10,66% i el nombre de desocupats puja a 5.800 persones fins als 411.600, segons l’EPA.

30 d’abril: El PIB espanyol cau un 4,1% el primer trimestre del 2020 en comparació amb el mateix període de l’any anterior i un 5,2% en comparació amb els últims tres mesos del 2019.

2 de maig: Es permet fer esport i passejos d’adults entre les 06.00 i les 10.00 i entre les 20.00 i les 23.00. Les persones de més e 70 anys poden sortir al carrer de 10.00 a 12.00 i de 19.00 a 20.00, i es restringeix la sortida de nens de 12.00 a 19.00. Sánchez anuncia un fons especial de reconstrucció de 16.000 MEUR no reemborsables per a les comunitats autònomes.

4 de maig: Mascaretes obligatòries al transport públic.

7 de maig: L’economia catalana cau un 4,6% el primer trimestre en comparació amb l’anterior, la pitjor davallada des del 2000.

8 de maig: Cancel·lació del Sónar.

11 de maig: El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran passen a la fase 1 de desescalada. Els CAP comencen a fer proves PCR. Cancel·lació definitiva del Primavera Sound després que inicialment s’hagués canviat la data.

13 de maig: Primers resultats de l’estudi de seroprevalença: el 5,9% dels catalans i el 5% de tot l’Estat han generat anticossos.

14 de maig: L’IPC a Catalunya entra en negatiu i se situa en el -0,7%.

15 de maig: El Cruïlla cancel·la l’edició d’aquest estiu. Altres festivals, com el Grec, el Cruïlla, el Vida o el Festival de Pedralbes es reformulen.

18 de maig: Ponent, les comarques gironines i la Catalunya central passen a la fase 1. Barcelona i l’àrea metropolitana es mantenen en fase 0, però amb un relaxament de mesures.

21 de maig: Mascaretes obligatòries al carrer i en espais tancats a partir dels 6 anys si no es pot mantenir la distància.

22 de maig: El Govern descarta posar en marxa la fase 2 del programa Orfeu perquè el sistema sanitari ja té prou capacitat per fer PCR.

25 de maig: Barcelona i l’àrea metropolitana entren en fase 1. El Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i l’Aran passen a la fase 2.

1 de juny: Reobren les escoles en aquells territoris que estan en fase 2. Girona, Catalunya Central, Alt Penedès i Garraf passen a la fase 2, i l’àrea metropolitana s’unifica en una sola regió. Lleida es manté en fase 1 per un augment de positius.

10 de juny: El Congrés dels Diputats aprova l’Ingrés Mínim Vital, que garanteix un mínim de 462 euros al mes per a una persona sola i afegeix 139 euros més per cada familiar, amb un màxim de 1.015 euros mensuals.

18 de juny: El Govern posa fi a la fase 3 a tot Catalunya i inicia “l’etapa de represa” amb una regulació pròpia.

21 de juny: S’aixeca formalment l’estat d’alarma després de 98 dies i es dona pas a la ‘nova normalitat’. Es reobren fronteres amb l’espai Schengen després de tres mesos de restriccions.

4 de juliol: El Govern confina perimetralment el Segrià per l’augment de casos de covid-19.

7 de juliol: Comencen els exàmens de la selectivitat, endarrerits un mes a causa de la covid-19.

11 de juliol: Brot de coronavirus a l’Hospitalet de Llobregat, on es multipliquen els casos. Dies després, el Govern demana als veïns de tres barris que no surtin de casa, ordena el tancament d’algunes activitats, i limita l’aforament de bars i restaurants de la zona. Diverses zones de Catalunya registren brots durant l’estiu i el Govern aplica algunes restriccions.

12 de juliol: El Govern endureix el confinament a Lleida i set municipis més del Segrià: Alcarràs, Aitona, la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Seròs, Soses i Torres de Segre. La justícia no ho ratifica i l’executiu modifica la llei de Salut Pública per crear un marc legal. L’enduriment al Segrià s’aprova per decret llei uns dies després i el jutjat ho avala amb l’excepció de Massalcoreig.

19 de juliol: S’aixeca el confinament perimetral al Segrià però es mantenen les restriccions a Lleida i sis municipis del Baix Segre.

20 de juliol: El Procicat avala que els festivals i equipaments culturals puguin mantenir l’activitat si apliquen mesures sanitàries. Els festivals funcionaven fins llavors sense aval i hi va haver protestes de les organitzacions del Grec, Cruïlla XXS i Pedralbes.

21 de juliol: Els líders de la UE arriben a un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 MEUR amb més del 50% de subvencions.

23 de juliol: Dia acordat per la Cambra del Llibre i el Gremi de Florites per celebrar el Sant Jordi d’estiu, en substitució de la cita de l’abril, però s’acaba anul·lant pel repunt de contagis i les noves mesures de confinament a Barcelona i l’àmbit metropolità. Fora de Barcelona, la diada alternativa se celebra a mig gas, amb cita prèvia per les signatures.

24 de juliol: El Govern tanca discoteques, sales de ball i sales de festes amb espectacle a tot Catalunya.

18 d’agost: Entra en vigor la prohibició de fumar al carrer sense la distància de 2 metres i l’obligació de tancar els bars a la una. També es recomana limitar les trobades socials a un màxim de 10 persones.

1 de setembre: Comencen les obres per ampliar cinc hospitals de Catalunya: Germans Trias i Pujol (Badalona), Pere Virgili (Barcelona), Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat), Arnau de Vilanova (Lleida) i Moisès Broggi (Sant Joan Despí).

14 de setembre: Comença un nou curs escolars sota unes grans mesures de seguretat als centres. Les aules tornen a obrir després de l’aturada del 13 de març i la tímida represa de l’1 de juny. S’imposen grups bombolla per classe. El Procicat aixeca les restriccions específiques per la covid-19 al Segrià.

23 de setembre: El GSMA ajorna el Mobile World Congress del 2021 i preveu celebrar-lo del 28 de juny a l’1 de juliol. Altres grans fires, com l’ISE, també prevista per a la primera meitat de l’any vinent, també anuncien ajornaments. El Saló Alimentària, que s’hauria de celebrar a la primavera i que després s’havia previst per a la tardor, també s’ajorna a l’any vinent. La Federació de Fires calcula un impacte de la pandèmia de 6.444 MEUR en l’economia catalana.

26 de setembre: Entra en vigor la prohibició de fer reunions socials de més de sis persones. El risc de rebrot es comença a enfilar i confirma l’arribada d’una segona onada de contagis.

30 de setembre: El govern espanyol suspèn els objectius de dèficit i deute per al 2020 i el 2021 i permet que els ajuntaments gastin tots els seus romanents. El deute públic de l’Estat segueix disparat i arriba al 110,1% del PIB durant el segon trimestre. L’economia catalana s’enfonsa un 21,3% interanual durant el segon trimestre com a conseqüència de la covid-19 i un 16,9% respecte als primers tres mesos de l’any.

13 d’octubre: El sindicat Metges de Catalunya inicia quatre dies de vaga als centres d’atenció primària de l’ICS per reclamar millores laborals i retributives. També durant la tardor els metges residents, els MIR, es mobilitzen per reclamar millors condicions de treball.

15 d’octubre: El Congrés dels Diputats convalida el decret llei que regula el teletreball, fruit d’un acord entre govern espanyol, sindicats i patronal. Les universitats comencen a fer les classes teòriques de forma telemàtica davant l’augment de contagis.

16 d’octubre: El Govern tanca bars i restaurants, que només podran oferir servei a domicili o recollida de menjar al local.

20 d’octubre: El Govern redueix al 50% els lloguers dels locals comercials tancats forçosament per la pandèmia si no hi ha acord amb els propietaris.

23 d’octubre: Catalunya assoleix el pic de risc de rebrot de tot l’any: 1.048 punts.

25 d’octubre: El Govern ordena un toc de queda de 22.00 a 06.00 hores. El Consell de Ministres aprova un nou decret d’estat d’alarma amb la voluntat de prorrogar-lo fins a la primavera.

29 d’octubre: S’aprova el confinament perimetral de Catalunya i el confinament municipal de cap de setmana. El Govern prorroga el tancament de la restauració i hi afegeix centres comercials, extraescolars, teatres, sales de concerts i gimnasos.

9 de novembre: Col·lapse al web del Departament de Treball per l’allau de sol·licituds d’ajudes als autònoms. El col·lectiu carrega contra una ajuda de 2.000 euros per a 10.000 autònoms. L’executiu es disculpa i habilita un nou mecanisme que no prioritzi qui faci abans la sol·licitud. Dies després del col·lapse, es renova l’equip directiu del Departament de Treball, tot i que Chakir el Homrani es manté com a conseller. Pfizer i Biontech asseguren que la seva vacuna contra la covid-19 té una eficàcia de més del 90% i dispara les borses. L’economia catalana creix un 15,7% entre juliol i setembre respecte al segon trimestre, però perd un 9,1% en comparació amb l’any anterior.

16 de novembre: Moderna anuncia que la seva vacuna contra la covid-19 té una eficàcia del 94,5%, segons els resultats preliminars. Dos dies després, Pfizer eleva del 90 al 94% l’eficàcia de la seva vacuna.

19 de novembre: El Govern presenta un pla de reobertura d’activitats i d’aixecament dels confinaments per fases, per la millora de les dades epidemiològiques.

21 de novembre: Reobertura de sales de concerts i restaurants musicals després d’onze mesos tancats.

22 de novembre: El govern espanyol anuncia una estratègia “única” de vacunació de la covid-19 per a tot l’Estat i 13.000 punts per administrar-les.

23 de novembre: Reobertura amb limitacions horàries i d’aforaments de bars, restaurants, gimnasos i activitats culturals. AstraZeneca anuncia que la vacuna d’Oxford mostra una eficàcia del 70%.

30 de novembre: Moderna demana l’autorització a l’Agència Europea del Medicament per comercialitzar la seva vacuna. Un dia després, Pfizer fa el mateix pas.

2 de desembre: El Procicat limita a 10 les reunions al Nadal incloent nens i recomana relacionar-se amb 2 bombolles en dies diferents. El toc de queda s’allarga les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis. El Regne Unit autoritza l’ús de la vacuna de Pfizer-Biontech; és el primer país del món que dona llum verda a aquesta vacuna.

3 de desembre: El Govern descarta que Catalunya passi de fase de desescalada per l’empitjorament de les dades. A les portes del pont del desembre i del Nadal, la velocitat de transmissió i el risc de rebrot tornen a pujar.

8 de desembre: El Regne Unit comença la campanya de vacunació contra la covid-19. Una dona de 90 anys, Margaret Keenan, la primera persona que ha rebut la vacuna de Pfizer.

12 de desembre: Assaig clínic pilot a Europa per analitzar contagis amb un concert la sala Apolo .

14 de desembre: Reobren els centres comercials amb el 30% de l’aforament i els grans equipaments culturals, com el Liceu, poden acollir fins a 1.000 espectadors sense superar el 50% d’aforament. També entra en vigor que el confinament municipal de cap de setmana passi a ser comarcal. Salut anuncia que destinarà 500 infermeres per iniciar la campanya de vacunació de la covid-19.

15 de desembre: L’Rt es dispara i posa en risc el Pla de Nadal.
18 de desembre: El Govern aprova noves restriccions per l’augment de contagis: limita l’obertura de la restauració a esmorzars i dinars, i tanca bars i restaurants dels centres comercials. El confinament comarcal s’estén des del 23 de desembre fins a l’11 de gener, amb excepcions per als dies festius de Nadal.

19 de desembre: El Regne Unit alerta d’una nova soca del coronavirus que es transmet més ràpid.

21 de desembre: La Comissió Europea autoritza la vacuna de Pfizer després de l’aval de l’Agència Europea del Medicament.

22 de desembre: El Govern confina perimetral la Cerdanya i el Ripollès per la mala evolució de la covid-19. Tanca la restauració, la cultura i les instal·lacions esportives que no estiguin a l’aire lliure. També limita a sis les reunions durant les festes de Nadal.

23 de desembre: L’INE confirma un creixement del PIB espanyol del 16,4% entre juliol i setembre respecte al segon trimestre, però cau un 9% respecte al tercer trimestre del 2019.

27 de desembre: Comença la campanya de vacunació de la covid-19 a Catalunya i a la resta d’Espanya.

---

Informa: Agència Catalana de Notícies