ACN Lleida.- El 2017 acaba a Ponent marcat per l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida per emportar-se les peces d’art del Monestir de Vilanova de Sixena en litigi amb l’Aragó. Al gener un caçador va matar a trets dos Agents Rurals a Aspa i a l’estiu, novament, la crisi de preus del sector de la fruita dolça de pinyol torna a castigar severament l’economia dels pagesos lleidatans. L’abans i el després de l’1-O també ha marcat l’any a Ponent amb múltiples concentracions històriques i conflictes amb la policia espanyola. L’any també ha portat polèmiques que han afectat el col·lectiu LGTBI amb declaracions del bisbe Novell i un professor. També s’ha obert la fossa més gran que s’ha trobat mai de la Guerra Civil al Soleràs i s’ha arribat a un acord per a la portada d’aigua de Rialb a municipis de la Segarra, l’Urgell, l’Anoia i la Conca de Barberà.
L’art de Sixena
31 de juliol: Nova data límit del jutjat d’Osca per fer efectiva l’entrega a l’Aragó dels béns en litigi. Les obres no es traslladen.
15 de novembre: El jutge d’Osca emet una providència en què reclama al titular provisional de Cultura de la Generalitat en aplicació del 155, Íñigo Méndez de Vigo, la petició per traslladar a Sixena les obres en litigi.
28 de novembre: El ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, actuant com a conseller de Cultura en aplicació del 155, dóna instruccions per traslladar a l’Aragó els 44 béns del Museu de Lleida. El govern espanyol impedeix a la Generalitat recórrer el requeriment i el Departament de Cultura fa públic el seu desacord.
30 de novembre: El govern d’Aragó sol·licita al jutge d’Osca que les 44 obres del Museu de Lleida es traslladin al monestir aragonès l’11 de desembre.
4 de desembre: El jutge d’Osca accepta la petició i dóna fins a l’11 de setembre per lliurar les obres de Sixena.
6 de desembre: Es reactiva el conflicte per les pintures murals del MNAC. El jutjat d’Osca decidirà sense conèixer l’opinió dels pèrits sobre la sentència provisional que obliga a traslladar els murals al Monestir de Sixena.
7 de desembre: El jutge d’Osca autoritza a la Guàrdia Civil a entrar al Museu de Lleida ”fins i tot per la força” per endur-se l’art de Sixena a partir de les dotze de la nit del dilluns 11 de desembre.
11 de desembre: Les obres d’art surten del Museu de Lleida enmig d’un fort desplegament policial. La comitiva aragonesa va entrar a l’equipament de matinada i va empaquetar els bens durant hores. A fora, desenes de persones es concentraven en contra de la decisió. Una obra no es localitza. L’equipament lleidatà en dóna una altra que forma part del conjunt però que no estava inclosa en la resolució judicial.
15 de desembre: El Museu de Lleida localitza la pintura sobre tela que faltava i ho comunica al jutjat d’Osca perquè la policia judicial la reculli. La Generalitat presenta un recurs per reclamar la devolució de les peces i el govern espanyol l’obliga a retirar-lo.
L’homosexualitat, qüestionada
22 de maig: El bisbe de Solsona, Xavier Novell, vincula l’homosexualitat amb la manca de la figura paterna. Ho fa en la glossa dominical i aixeca una gran polèmica entre partits, institucions i el col·lectiu LGTBI.
23 de maig: Denuncien el bisbe de Solsona a l’Observatori Contra l’Homofòbia.
28 de maig: El bisbe Novell surt escortat per la policia de l’església a Tàrrega enmig d’una forta escridassada.
30 de maig: Cervera declara el bisbe Novell persona ‘no grata’ per les seves declaracions sobre l’homosexualitat. També és reprovat a Solsona, Tàrrega i Mollerussa, altres capitals de comarca de la diòcesi.
2 de juny: L’Ajuntament de Berga no convidarà a cap acte el bisbe de Solsona fins que no es retracti de les seves declaracions.
30 de juny: Més de cent persones es concentren a Arbeca per rebutjar l’agressió a dos lesbianes que es feien un petó. L’endemà de la revetlla de Sant Joan es van fer un petó en un bar a l’aire lliure i van rebre insults i una dona les va agafar pel cap i les va fer xocar.
7 de juliol: Els Mossos denuncien penalment tres persones per l’agressió a dues noies lesbianes que es feien un petó a Arbeca.
7 de juny: Més de 200 alumnes es manifesten contra les paraules homòfobes d’un mestre de filosofia de l’institut Gili i Gaya de Lleida. El professor va qualificar d’antinaturals les relacions entre persones del mateix sexe.
14 de juny: El Govern obre un expedient al professor de l’institut de Lleida acusat pels alumnes d’homofòbia.
19 de desembre: Multa de 417 euros per al professor del Gili i Gaya de Lleida que va dir a classe que l’homosexualitat era antinatural. El professor es va disculpar setmanes després arrel de l’afer que va aixecar una gran polèmica.
Crisi de preus i vagues de temporers
1 de juny: Aturada d’un centenar de temporers a Seròs per denunciar que els paguen per sota del que fixa el conveni del camp. El 5 de juny hi ha una nova protesta de temporers, ara a la Granja d’Escarp.
28 de juliol: Desenes de pagesos i tractors col·lapsen Lleida per exigir preus justos per a la fruita. Uns 200 pagesos amb una cinquantena de tractors responen a la crida unitària de les organitzacions agràries.
2 d’agost: Agricultura i el sector fructícola acorden sol·licitar la declaració de pertorbació de mercat a la Unió Europea.
3 d’agost: Convoquen marxes lentes d’Alcarràs a Barcelona per exigir mesures contra la crisi de preus de la fruita. La Plataforma en defensa del sector de la fruita, a l’autopista AP-2 i a l’autovia A-2.
11 d’agost: El manifest en defensa de la pagesia compta amb les adhesions de prop d’un centenar d’alcaldes de Ponent.
24 d’agost: La Comissió Europea amplia a 20.000 tones les quotes de retirada de fruita d’os en resposta a les demandes del govern espanyol per la situació de crisi que pateix el sector, que ho considera insuficient.
25 d’agost: Uns 300 pagesos catalans i aragonesos tallen l’A-2 a Soses per reclamar mesures contra la crisi de preus de la fruita.
30 d’agost: S’esgoten en 24 hores les sol·licituds de retirada de fruita de pinyol. La consellera Serret assegura que l’ampliació en prop de 20.000 tones ha servit per ”frenar la caiguda de preus” i anuncia un grup de treball amb el sector.
4 de setembre: Comença la retirada de fruita dolça de pinyol del mercat per a fer sucs per beneficència.
Condemnes judicials
27 de febrer: L’acusat d’apunyalar cinc vianants a Lleida es nega a declarar i els Mossos qualifiquen les agressions de ”xenòfobes”. Els fets van tenir lloc al setembre de 2014 i les acusacions consideren que el silenci de l’encausat respon a una estratègia de la defensa per intentar demostrar que pateix un trastorn i és inimputable.
28 de febrer: Les víctimes de l’apunyalador de Lleida expliquen que no el van veure venir i que els va atacar sense dir-los res.
29 de març: Condemna de 33 anys de presó per a l’apunyalador neonazi de Lleida. Per cinc delictes d’assassinat en grau de temptativa, amb l’agreujant de racisme i un eximent parcial per alteració psíquica pel qual es demana tractament.
27 de novembre: Comença el judici a l’acusat de matar d’un tret un veí de Santa Maria de Montmagastrell amb el visionat de la reconstrucció. En les imatges s’escolta com l’acusat explica que la víctima li va voler treure l’escopeta i que a l’intentar recuperar-la es va disparar. L’acusat demana perdó a la família.
1 de desembre: El jurat popular considera culpable d’homicidi dolós l’acusat del crim de Santa Maria de Montmagastrell. Conclouen que va existir voluntat de matar i podria ser condemnat entre 5 i 10 anys de presó.
14 de desembre: L’Audiència de Lleida condemna a 5 anys i mig de presó el caçador que va matar un pagès a Santa Maria de Montmagastrell. També proposa l’indult parcial de la pena tal com va demanar el jurat popular que el va considerar culpable d’homicidi dolós.
Fosses comunes de la Guerra Civil
1 de setembre: Els primers treballs a les fosses de Vilanova de Meià, a la Noguera, deixen al descobert el cos de tres soldats republicans. Van ser enterrats a la zona de Rams, on no es descarta trobar més individus.
20 de novembre: Troben més d’una trentena de cadàvers de la Guerra Civil al cementiri vell del Soleràs. Es tracta de la darrera excavació del Pla de Fosses del Govern degut a la paralització que pateix aquest programa amb l’aplicació del 155.
15 de desembre: Romeva visita, després de sortir de la presó, la fossa de la Guerra Civil del Soleràs on ja s’han trobat una setantena de cossos. El conseller destituït pel 155 constata la preocupació perquè es pugui continuar recuperant fosses per la intervenció del govern espanyol.
Any de crims
21 de gener: un caçador mata a trets dos agents rurals a Aspa (Segrià). Les famílies de les víctimes demanen més de 50 anys de presó per a Ismael Rodríguez, l’autor confés dels crims. Arran dels fets, s’adopten mesures excepcionals de seguretat i una setmana després els agents van en grups de tres i no de dos, amb armilla antibales i armats amb una escopeta.
17 de febrer: apareix morta al seu pis del carrer Acadèmia de Lleida, amb ferides d’arma blanca, una funcionària d’Ensenyament. Detenen com a sospitós un instal·lador de fibra òptica, de 42 anys, que vivia a només 500 metres del pis de la víctima.
7 d’abril: Un jove de 22 anys mata la seva mare de 49 anys a Bellvís (Pla d’Urgell) amb una ganivetada al coll i fereix el seu germà de 16. Els fets van tenir lloc cap a les nou del vespre al domicili familiar després d’una discussió. En el moment dels fets no hi havia el pare.
23 de juny: Un veí de Lleida apareix mort en avançat estat de descomposició a l’interior del maleter del seu cotxe aparcat al barri d’Hostafrancs de Barcelona. La víctima va ser vista per última vegada dilluns 19 de juny a Albesa (Noguera) dons del cotxe, de color gris. Els investigadors detenen el seu cunyat, de 47 anys. Se sospita que el va matar a trets al seu obrador camí de Torre-serona (Segrià).
1-O
12 de juny: El PDeCAT liquida l’acord de govern amb el PSC a Tàrrega per discrepàncies amb el procés d’independència. Mesos més tard, una vegada passat el referèndum també es trenca l’acord entre ERC i el PSC a l’Ajuntament de Balaguer.
1 d’octubre: Un home d’uns 70 anys, crític després de patir un infart en un col·legi de Lleida quan hi ha entrat la policia espanyola. La jornada electoral acaba amb l’eufòria de milers de persones a la plaça Ricard Vinyes i la ràbia per les càrregues policials a múltiples col·legis electorals de Ponent.
3 d’octubre: Aturada general a Ponent que talla els principals eixos viaris com l’A-2 i l’AP-2 i conclou amb la mobilització històrica als carrers de Lleida per rebutjar la violència de les forces de seguretat de l’Estat durant l’1-O.
19 d’octubre: La Guàrdia Civil es presenta a la comissaria dels Mossos de Lleida per accedir a les gravacions de l’1-O i hi tornen el 2 de novembre per recollir també les gravacions de la regió del Pirineu.
2 de novembre: 3.000 persones omplen la plaça de la Paeria de Lleida per rebutjar l’empresonament dels vuit consellers destituïts i l’endemà hi torna a haver una aturada general a Ponent.
27 de novembre: Pares del col·legi Lestonnac de Lleida denuncien que policies de l’Estat han donat pilotes de goma a alumnes del centre. Dies abans els comandaments policials asseguren que mantindran una part mínima del dispositiu de l’1-O davant la comissaria fins que es recuperi la ”normalitat”.
Lleida lliure de franquisme
7 de març: Àngel Ros diu que la Paeria no destinarà diners a la retirada de plaques franquistes a Lleida i afegeix que si a algú li molesten que ”agafi una escala, la descargoli i la tregui”.
10 de març: Entitats i partits polítics d’esquerres agrupats en la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme fan una crida a la ciutadania a manifestar-se per demanar una ciutat lliure de simbologia franquista. L’endemà, la companyia Petrolis Independents comença a despenjar les primeres plaques franquistes tal com havia suggerit l’alcalde Ros.
17 de març: El PSC de Lleida difon un vídeo sobre les accions de memòria històrica portades a terme els darrers 40 anys. La Paeria retira 269 plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista i en manté quatre per voluntat dels veïns.
20 de març: Lleida Lliure de Franquisme recorre a la justícia per l’incompliment de la Paeria de la llei de Memòria Històrica. El 8 de setembre, la mateixa entitat presenta una demanda al jutjat contra l’Ajuntament pel nomenclàtor franquista de nou carrers.
Acord per l’aigua de Rialb
22 de febrer: Es tanca l’acord per a la portada d’aigua de Rialb a municipis de la Segarra, l’Anoia, la Conca de Barberà i l’Urgell. Batejat com el ”Gran Pacte del Segarra-Garrigues’, satisfà Govern, ajuntaments i consells comarcals després d’anys de negociacions i canvis d’un projecte que ha de garantir l’aigua de boca.
6 de març: La PDE denuncia que el pacte de Rialb obre ”l’aixeta” per consumar el transvasament de l’Ebre cap a Barcelona.
21 de març: Aragó demana que es paralitzi el projecte de portada d’aigua de Rialb. L’executiu aragonès denuncia falta d’informació sobre el pla de conques internes de Catalunya i apunta que se’n podria derivar un ”transvasament de l’Ebre’. La CHE també diu que el projecte ”no pot incloure transvasaments interns’.
27 de març: Conca de Barberà, l’Anoia i la Segarra tanquen files per defensar la portada d’aigua de Rialb. Els alcaldes insisteixen que és l’únic projecte viable per a municipis que porten anys sense aigua de boca potable, amb nivells de sulfats gairebé sis vegades superior al màxim permès.