Amb la guerra entre Israel i Hamàs estem arribant a una de les demostracions més palmàries del que es coneix com el “filldeputisme”. Poques vegades havíem presenciat una demostració tan clara i manifesta. No sé què deu pensar el criminal Netanyahu cada matí quan es mira al mirall. Potser n’està content i tot.
Com el seu col·lega Putin que s’emporta els xiquets ucrainesos a camps soviètics de reeducació seguint una tècnica que ja havia fet anar el seu mestre Stalin i que estan fent anar també a la Xina amb els dissidents del règim.
No farem una llista de les maleses que estan malmetent el món aquests dies, de cara al Nadal, perquè seria massa llarga. No sé si dir alguna cosa, per exemple, del canvi climàtic i dels països productors de petroli.
Estem vivint una època francament difícil pel que fa a la informació. Potser sabem massa coses. Un repàs a les notícies del dia a nivell local, nacional i internacional és terrorífic.
Hi ha una teoria que diu que “algú”, no sabem qui, ens està intoxicant amb tot de notícies negatives que no tenen més intenció que fer-nos creure que vivim en un món impossible i ple de malvestat i que l`única alternativa que tenim és callar, pagar els impostos, tancar-nos a casa, engegar la tele i empassar-nos una sobredosi diària de pel·lícules i sèries de lladres i serenos.
Com més malament va la cosa, però, més necessari és fer tot el possible per capgirar la situació. Tant a casa com a l’altra punta del món.
Així doncs, ànims i seguim endavant.
Salut i república.