Categories: FIRMES>Magda Gregori

Trencar els silencis de l’espanyolisme

“L’espanyolisme no ha fet un cordó sanitari entre demòcrates i no demòcrates”. Són paraules del fotoperiodista Jordi Borràs. No és la primera vegada que li sento fer afirmacions com aquesta però, tot i així, torno a fer la mateixa cara d’estupefacció. No és sorpresa sinó aquella indignació que t’esforces per mantenir sota control. Sempre que he tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo, he corroborat que tots els mitjans, per molt que ens hi esforcem, no sempre coneixem prou bé totes les entranyes de l’espanyolisme: des del que surt cada 12 d’octubre al carrer com el que fa feina a la rereguarda.

Perquè, malgrat els anys, hi ha un espanyolisme que no ha evolucionat. Que segueix defensant les mateixes tesis del general Franco. Aquest “ultrapatriotisme” que caracteritza l’extrema dreta espanyola i que circula, encara, sense impunitat en determinats àmbits socials i polítics. Un silenci sorollós? Una maquinària que es manté viva amb uns seguidors fidels que, a ulls clucs, exhibeixen símbols i lemes feixistes.

Jo sempre he defensat, en diferents circumstàncies i contexts, la teoria de l’espiral del silenci que va proposar la politòloga alemanya Elisa Noelle-Neumann. Les persones, per instint i supervivència, tenim por de l’aïllament social. Per tant, com ens defensem? Assumint una opinió majoritària abans, fins i tot, d’expressar obertament la nostra pròpia posició. Pot ser un símptoma de vergonya, falta d’autoestima o incoherència. Callar i romandre en silenci, abans de trepitjar un camp d’ortigues. Acabem, conscient  o inconscientment, combregant amb una idea “dominant”. I ni qüestionem si aquesta és o no la més encerta. Simplement, evitem sotmetre’ns a un judicial social. És aquesta la raó del feixisme ara? No ho tinc clar. Però influeix? En determinats ambients, probablement, sí.

Viu l’espanyolisme dins d’una d’aquestes bombolles? En un espiral del silenci? Doncs potser un percentatge sí, per evitar quedar fora de l’equació. Però el més preocupant és que, la gran majoria d’aquest corrent, és molt conscient del que defensa. S’ho creu i executa els seus pensaments fins a les últimes conseqüències. Sense escrúpols. Algú dirà que dins del moviment independentista també existeixen espirals del silenci. Evidentment. Però fer comparacions, en els mateixos termes, és gairebé un insult. Pel continent i el contingut. Per les formes, les paraules emprades o els símbols que s’exhibeixen.

Trencar aquestes “bombolles” ens portarà del silenci al debat constructiu. Ho sabem però, alhora, no ens cansarem de repetir-ho: la reflexió sincera i argumentada és sempre un revulsiu. Només des de la serenor democràtica aconseguirem esquerdar molts espirals. Perquè, malgrat ens costi d’acceptar, tots sabem que queden moltes sendes per recórrer. Un dia podrem dir que hem fet net però, de moment, que res ens despisti. I als periodistes tampoc. Informar sempre és una opció per seguir fent camí. Sinó recordeu les paraules de l’escultor francès Georges Braque: “la veritat existeix, només s’inventa la mentida”.

Magda Gregori

El canal de l'embut

Compartir
Publicat per
Magda Gregori

Missatges recents

Castell del remei celebra l’aplec de primavera

  Diumenge 27 d’abril tindrà lloc una nova edició de l’Aplec de Primavera del Castell del…

5 minuts fa

Rècord d’activitats en la IX Fira dels Somnis contra el càncer infantil de Balaguer

Per a la IX edició de la Fira dels Somnis contra el càncer infantil s'han…

18 minuts fa

CONNECTA LLEIDA PIRINEUS 03/04/2025

Cada dia connectem persones, històries i territori. Un programa d’actualitat que recorre Lleida, des de…

50 minuts fa

Concert per celebrar els quinze anys del grup d’havaneres Vent de Ponent

Aquest 2025 l’Associació Vent de Ponent celebrarà el 15è aniversari de la creació del grup…

4 hores fa

La riba del riu Noguera Ribagorçana, indret de pas de l’11a Cursa de la Nòria de Torrelameu

El diputat Jordi Verdú; el director de la cursa, Xavier Torres, i la membre de…

4 hores fa

Aquest lloc web utilitza cookies.