He llegit que tenim tres perills que ens amenacen : el canvi climàtic, la teocràcia i la intel·ligència artificial.
De tots tres, el més evident perquè n’hem començat a patir les conseqüències, és el canvi climàtic. La sequera i la calor extrema, fora d’hores, n’és la prova.
Ara s’ha produït un fet que no s’havia vist mai i és el tancament del Canal d’Urgell. Una obra fonamental per a la nostra pagesia, a partir d’ara anirà sota mínims, només el necessari per assegurar l’aigua de boca i el manteniment dels arbres, no pas de les collites, només dels arbres.
Potser haurem d’aprendre alguna cosa sobre l’aprofitament de l’aigua, els recs per aspersió i el gota a gota.
La junta de govern de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, ha declarat l’estat d’excepcionalitat per sequera extraordinària a la conca del Segre i la zona del Canal d’Urgell. Això ho ha fet per poder reclamar després ajuts públics per les pèrdues agrícoles. Un bon mal de cap que tindrem tots plegats.
El Govern de la Generalitat ha demanat més poder en la gestió de les aigües i des de Madrid ens han tornat a recordar que la Constitusión, que la Pàtria i que tal dia farà un any. Poques novetats.
Ara tothom s’espolsarà les responsabilitats. Gobierno central, govern de la Generalitat, consells comarcals, ajuntaments i juntes de regants, miraran de fer responsables uns o altres.
Sort que els twitteros s’encarregaran de dir-nos qui és el culpable. Ells ho saben.
Salut i república.