Troben més fragments de la homo sapiens de fa 14.000 anys a la Cova Gran de Santa Linya

Les excavacions que porten a terme aquest estiu investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) a la Cova Gran de Santa Linya (Noguera) han tret a la llum nous fragments de l’esquelet de la homo sapiens de 14.000 anys d’antiguitat. Es tracta sobretot de falanges i d’algun tros de vèrtebra. Les primeres restes de la ‘Linya, la dona de la Noguera’, tal com l’han anomenat, van aparèixer la campanya passada. L’esquelet correspon a finals del Paleolític Superior, un període en què les restes d’humans moderns són molt escasses a la península ibèrica. Les excavacions, que van començar al maig i s’allargaran durant l’agost, també han permès recollir més indicis per demostrar que es tracta d’un enterrament intencionat.

Les primeres restes atribuïdes a aquesta homo sapiens de fa 14.000 anys es van localitzar cap al final de la campanya d’excavacions 2020 a la Cova Gran de Santa Linya, situada al municipi de les Avellanes i Sanya Linya (Noguera) i es van presentar públicament fa uns mesos. L’equip d’investigadors del CEPARQ-UAB que estudia la Cova Gran des del 2002 hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat però fins llavors no havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar.

En una zona lateral de l’excavació, els arqueòlegs van trobar restes d’un esquelet humà que corresponen bàsicament a la part inferior del cos com ara la pelvis i les extremitats inferiors, a més d’algun petit fragment del crani, costelles o vèrtebres. Després d’aquella inesperada trobada, els arqueòlegs han decidit centrar la campanya d’excavacions d’enguany al punt on es van localitzar les restes de la Linya. Hi treballen un grup de nou investigadors especialitzats en diferents àmbits com ara l’arqueologia, la restauració i la paleoantropologia humana.

Així, han pogut trobar algun fragment més del cos, en concret falanges i d’algun tros de vèrtebra. “Això ens indica que la part de superior de l’esquelet -tòrax i crani- hi són i hem de trobar-los”, assenyala el catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador del CEPARQ, Rafael Mora. Fins ara, han aconseguit recuperat unes 150 restes de l’esquelet però encara estan lluny d’arribar a les 400 de què consta. “No tenim dubtes que restes com ara les dents, que tenen una conservació molt bona amb el pas del temps, apareixeran en algun moment de l’excavació”, remarca.

La presència d’una gran bloc de pedra, de diverses tones, al lloc on es troba el cos dificulta les feines per recuperar-ne la resta, explica Mora. I és que la part superior de l’esquelet es troba sota aquest bloc de pedra, fet que ha portat els arqueòlegs a replantejar l’excavació. Així, han decidit intentar arribar a la resta del cos per un dels costats. És a dir, excavar per darrere del bloc “perquè era l’única possibilitat que hi havia”. “Això significa que probablement trigarem uns dos anys en arribar a aquesta posició”, assenyala Mora.

L’investigador del CEPARQ-UAB posa en valor la importància de les restes humanes localitzades. Per una banda, perquè tenen 14.000 anys d’antiguitat, tenint en compte que “hi ha molt poques restes amb aquestes cronologies i característiques”. De l’altra, perquè es tracta d’un enterrament ja que “el cos va ser dipositat damunt d’una unitat arqueològica i es va col·locar decúbit supí, és a dir mirant cap a dalt i estès al terra”.

Enterrament intencionat en un lloc concret

La posició que tenien les restes trobades l’any passat ja feia pensar als investigadors que el cos havia estat dipositat i que no s’havia mogut. Posteriorment, han anat veient que el lloc en què es troba està rodejat pel gran bloc i, lateralment, per altres blocs també de mida gran. “Era com una mena de continent o caixa natural que s’hauria utilitzat per dipositar-hi el cadàver”, destaca Rafael Mora. De fet, fora de l’entorn d’aquesta superfície que delimiten aquests blocs “no ha aparegut res”, afegeix.

L’investigador explica que “una persona quan ha tingut un accident, cau, mor o simplement, s’abandona, i l’habitual és que els depredadors es mengin o esbocinin el cadàver i aparegui remogut i en posició secundària, amb els ossos separats”. “Aquí els ossos estaven en posició anatòmica, cosa que indica que es diposita el cadàver” i, “per damunt del cadàver, es devien col·locar elements per protegir-lo i evitar que els depredadors se’l mengessin com ara plantes, metalls o pedres”, apunta Mora. “La posició que ocupava a penes ni s’ha desplaçat, amb la qual cosa pensem que es tractaria d’un enterrament intencionat, és a dir una deposició d’un cadàver de forma intencionada en un determinat espai”, assenyala.

Durant el mes d’agost continuaran treballant a la Cova Gran i, en concret, es dedicaran a netejar el bloc de pedra sota del qual esperen que hi hagi la resta del cos de la Linya. Amb la col·laboració d’experts en restauració, volen veure si poden existir aportacions d’òxids de ferro o bé la presència de línies, dibuixos o gravats que puguin estar relacionades amb l’enterrament.

Importància de la Cova Gran de Santa Linya

La Cova Gran de Santa Linya, descoberta l’any 2002, és un jaciment de més de 2.500 metres quadrats, considerat clau per a l’estudi de la presència humana al nord-est de la península Ibèrica. És un dels pocs jaciments de la regió mediterrània en què s’han identificat vestigis de moments de ‘transició’, com el dels últims neandertals (cap a 45.000 anys) i l’aparició dels primers humans moderns (entre 37.000 i 30.000 anys), la pervivència d’aquests durant l’Últim Màxim Glaciar (entre 20.000 i 15.000 anys) i l’aparició dels primers agricultors i ramaders (entre 7.000 i 4.000 anys).

---

Informa: ACN