Esquerra Republicana està protagonitzant un canvi d’ideologia sense precedents, apartant l’agenda independentista i prioritzant la seva consolidació al poder i la solució de la situació judicial dels seus represaliats. Això ha fet saltar pels aires la unitat independentista al Parlament, al Govern i a qualsevol taula de bar on es toqui el tema. Els discursos de fa quatre dies de Junqueras i Rovira blasmant la negociació amb l’Estat s’han convertit en votacions favorables als governs de Pedro Sánchez a Madrid i d’Ada Colau a Barcelona. Aquesta és la gestió del 52% independentista en el cinquè aniversari de l’1-O.
La trencadissa ens ha donat novament una consellera de la comarca, Meritxell Serret, que de primeres va cometre l’error d’aturar la delegació a Israel que projectava la consellera Alsina. I ara, en correspondència amb el que demana el PSC per votar els comptes, ha congelat qualsevol nova oficina exterior pel 2023. Si ja no anem a la independència, per què n’hauria d’obrir cap?
Al president Pujol no li calien gaires funcionaris per desplegar una política exterior ambiciosa, que va situar Catalunya al mapa. A La volta al món amb Jordi Pujol, Ramon Pedrós hi explica com va ser rebut per Helmut Kohl, Jacques Chirac, Romano Prodi o els emperadors del Japó. El Patronat Català Pro Europa i l’Institut Europeu de la Mediterrània van ser les pedres angulars de la seva acció exterior, amb una clara vocació europeista. Carod-Rovira hi va donar un nou impuls amb el DIPLOCAT i obrint les primeres delegacions, després de la de Brussel·les, que anaven un pas més enllà de les oficines comercials i turístiques.
Avui, amb un president que ja no té entrada a la Casa Blanca ni a la Rosada i que es limita a rebre els hostes de Madrid a la colònia, l’aposta per ampliar i reforçar la xarxa de delegacions és més necessària que mai. Sempre s’és a temps de rectificar.