Una de freda i una de calenta

 

La publicació d’un opuscle de la Parròquia de Balaguer sobre els temples catòlics de la ciutat ha coincidit amb dues notícies rellevants sobre la conservació i els usos de dues esglésies. La primera és l’acabament de les feines de restauració de l’antiga portalada de Santa Maria d’Almatà, que avui forma part de la façana de ponent del Santuari-Basílica del Sant Crist. La d’Almatà va ser la primera església parroquial de Balaguer, bastida entre els segles XII i XIII sobre la mesquita major. Un lloc de culte antiquíssim, per tant, que va canviar de signe amb la conquesta dels comtes d’Urgell.

Amb els anys, la devoció al Sant Crist va créixer i al segle XVII l’església es va reformular completament per canviar l’advocació. L’absis enderrocat, l’altar major al nord, un cambril per al crucifix i una nova entrada mirant al castell. L’accés primigeni va ser tapiat i es va convertir en la “capella fonda”, on es veu que traslladaven la imatge del sant patró en temps de pestes o calamitats. L’actuació del Bisbat ha permès consolidar la paret i recuperar les últimes restes romàniques que hi queden. Com ha apuntat el restaurador Ramon Solé, la llum torna a entrar pel rosetó segles després.

La segona notícia ve del convent de Sant Francesc, on als anys noranta s’hi va instal·lar la seu del Consell Comarcal de la Noguera. Es va salvar l’església, per bé que no se li van donar altres usos que els de magatzem, i al cap d’uns anys es va dividir l’espai interior en dos pisos en una actuació que costa d’entendre. Ara, l’equip de govern comarcal està tramitant un projecte d’obres per instal·lar oficines a l’antiga església, una construcció barroca del segle XVIII.

L’historiador de l’art Albert Velasco ha estat el primer en alertar públicament de les implicacions del propòsit de l’equip de govern comarcal d’ERC, que suposa instal·lar una gran oficina i vuit despatxos. El professor denuncia la manca de sensibilitat de l’administració i proposa recuperar la visió interior del temple per salvaguardar el seu significat històric i la seva identitat. La denúncia l’ha assumida Junts per Catalunya, amb la proposta d’ubicar-hi una gran sala d’actes i d’activitats culturals i solucionar la manca d’espai de treball reformant les ales noves de l’edifici. I l’ha reblat Josep Giralt, director del Museu de Lleida, que demana esmenar la mala relació de la ciutat amb el barroc, en referència a l’enrunament de Sant Josep el 1996, on després s’hi erigiria l’Arxiu Comarcal.

Finalment, i a proposta de Junts, el ple municipal de Balaguer ha rebutjat per unanimitat el projecte d’obres i ha instat el Consell a recuperar l’edifici. Segons apunta el govern de la Paeria, que s’ha afanyat a piular contra el projecte dels seus correligionaris de la comarca, aquests haurien obviat les converses amb el consistori per establir usos culturals a Sant Francesc. Inexplicablement, el Consell Comarcal va demanar una subvenció de més de 200.000 euros per perpetrar aital “sacrilegi” sense comptar amb el consens necessari que requeriria un projecte d’aquest calat –consens inexistent a cap nivell, com veiem, ni entre els experts, ni entre les institucions, ni entre els partits polítics.

Mossèn Pau Vidal, capellà imperible del Sant Crist, ens ha donat una lliçó de tenacitat en la defensa i la recuperació del patrimoni, amb una restauració excel·lent que dignifica el Santuari i ens ajuda a recuperar la història de Balaguer i del Comtat. Altres haurien preferit trobar un solar pelat per posar-hi el primer totxo. En qualsevol cas, ja no es podrà dir que no saben el que es fan.