Tenim, tots plegats, i des de fa algun temps, la sensació de no poder fer res.
Hi ha poques coses que estiguin funcionant bé. Ara mateix no se me n’acut cap, però les hi ha, segur.
La pandèmia covidiana es continua estenent i no fa cara que es pugui acabar amb ella.
Tremolo com fulla d’arbre amb el nou curs i el retorn dels xiquets a la classes. Sort en tenim que la gran majoria de mestres tenen un bon humor excepcional.
També he llegit que el Putin té molt avançada una vacuna que diu que ens salvarà a tots. Els seus enemics diuen que és un preparat a base de vodka doblement destil·lat. Serà fals, però els enemics són els enemics. Calma sobretot.
L’Estat espanyol continua deambulant entre la inoperància, els pedaços i els filferros. No poden fer més.
Al Parlament català organitzen plens per tractar temes sobre els quals no tenen competències. Els lletrats del Parlament no volen publicar els resultats perquè diuen que és il·legal. Cadascú diu la seva, mirant d’insultar al contrari. Han muntat un festival de grans proporcions.
Detenen un jutge del Constitucional per pegar a la dona. Fiscalia li ho afinarà i acusaran la dona de provocar i de buscar la violència.
El fugat, tot i que el Marlaska no ho sap, continua a Abu Dabi amb alguna companyia i guàrdia personal que li paguem entre tots.
No ens donem, però, a la desesperació. La independència és possible.
Hem de seguir treballant. Els que volem la independència no tenim més alternativa que la unitat, la lluita i el bon cop de falç. Som-hi.