Abans del 27-S en veurem alguna de grossa. De moment, la diplomàcia espanyola s’escarrassa a trobar líders mundials que diguin alguna cosa contra el procés català. No ho tenen fàcil i només han aconseguit algunes vaguetats.
De moment han aconseguit internacionalitzar el procés, ells que deien que no interessava a ningú. Alguna cosa fan.
El Cameron, el mateix que ara està embolicat amb un referèndum per treure el Regne Unit de la Unió Europea, va dir alguna cosa sobre els perills de sortir de la Unió Europea, vejats miracle.
La Merkel, mirant al sostre, també va parlar de lleis i de tractats. Potser encara no han entès que preferim sortir de la Unió Europea que quedar-nos a Espanya.
Faltava l’Obama que a petició del Borbonosaurus Rex, tot i que diu que no van parlar de Catalunya, va fer una referència l’Espanya unida i forta, cosa que demostra que es va limitar a dir la frase que li havien demanat i punt i fora.
La premsa espanyola se n’ha fet ressò i ha esbombat les paraules de l’Obama com si fos l’oracle de Delfos.
Tertulians i palmeros s’han declarat tots fans de l’Obama i donen per acabat el procés català. L’independentisme els resulta una cosa forassenyada, incomprensible, antinatura i antiamericana.
No sé qui serà el proper convidat a fer unes declaracions semblants.
Potser el rei del Marroc que té tants lligams comercials amb el rei d’Espanya? La monarquia saudita tradicional aliada i subvencionadora de la monarquia espanyola?
No sé, un o altre trobaran.
Calma sobretot.