Es un mal costum que tinc de llegir algun diari o mirar una mica la tele. Sempre acabo enfadat.
Llegint una mica de notícies i reportatges, vaig saber que mai no havia hagut tanta riquesa al món i que mai no havien hagut tants pobres de solemnitat, tanta misèria.
S’ha de dir que una altra cosa no, però la misèria sí que està ben repartida per tot el món.Es una de les coses que ha sabut fer bé el capitalisme.
A banda de les zones endèmicament miserables, de tota la vida, ara la misèria està trucant a les portes de casa nostra, del primer món.
Ja no es tracta només dels milers de refugiats que han de marxar de casa seva per la por i per la fam estricta, estem parlant de gent que treballa deu hores diàries per un sou de misèria, gent que té contractes de quatre o cinc hores setmanals i, oficialment, són gent que té treball i a les llistes del Mariano apareixen com el resultat del seu miracle econòmic. 
Simultàniament, però, mai no s’havien vist tants multimilionaris com ara. Segons que sembla, el 1% de la població mundial acumula el 50% de tota la riquesa que hi ha al món.
No sé com hem pogut arribar a una situació com aquesta. Em sembla ridícula francament.
Tot ho disfressen de democràcia i llibertat però s’estan fent amb el control de tot el comerç i de tota la riquesa del món.
Són uns quants, molt poca gent, però perfectament organitzada. Controlen els bancs i els governs.
Dissortadament no tinc ni idea de com podríem parar una cosa semblant. S’accepten suggeriments.