Es una expressió anglosaxona per a referir-se al que nosaltres en diem “la claveguera”.
Es l’Estat ocult, fondo o profund i es tracta d’aquella gentussa que controla el poder, guanyi qui guanyi les eleccions, hi hagi el govern que hi hagi. Són els que tenen el poder real.
De tant com ho hem vist a la televisió i a les pel•lícules en general, sembla que sigui un producte de la ficció i quasi que acabem per creure que, de fet, no existeix.
Dissortadament, però, existeix. Es com la màfia. Sembla una cosa de pel•lícula, una mica de ciència ficció, però no, existeix i mou un munt de diners, i mata, rapta, prostitueix, intimida, compra, ven i paga campanyes electorals.
Funciona igual que la claveguera que també existeix.
La claveguera pressiona un president d’una comunitat autònoma i l’inhabilita, amenaça un president d’un parlament, tanca a la presó polítics electes, aplica la llei mordassa a 18 lleidatans i els posa unes multes que poden arribar a 30.000 euros per participar en un acte de protesta, és la que cobra, per tercera vegada, les despeses de l’1 d’octubre, tot i que el ministre del ram i el president del govern espanyol van dir que no havien gastat ni un euro, la que manté a la presó uns joves perquè són bascos i tanca el cas del Florentino Pérez perquè és un bon espanyol.
La claveguera amenaça la gent que va votar i condecora els brètols que la van apallissar.
No em consta què podem fer contra la claveguera.
Sisquera denunciarem la seva existència, no?
Ets un pocapena. Un dels majors frustrats que hi ha a Balaguer. Bufa-notes dels avis grocs que ja no fan ni nosa. Revolucionari de sofà, twitter i “articles” no comestibles i infumables. Ves a Turquia, on, segons tu, hi ha més democràcia. I de pas torna amb un nou pentinat.