El proper dilluns dia 11 de setembre, tenim una cita important.
Crec que serà una de les diades determinants en la nostra història recent. Les darreres eleccions ens han deixat en una situació estranya en la qual, per primera vegada l’independentisme resulta ser més decisiu que mai.
Junts i ERC, també per primera vegada, sembla que s’han posat d’acord i aniran junts en les seves reivindicacions. Sembla, ja ho veurem. Tampoc seria molt estrany que s’embarranquessin en una nova exhibició de grandàries de genitals. Esperem que no.
Ha de ser la societat civil, però, la que marqui la tònica de la diada. Catalunya ha de tornar a dir que el procés no s’ha acabat, que volem ser independents i que l’amnistia és un pas previ a qualsevol negociació. I ho ha de dir de manera clara, concreta i nombrosa.
Ha de ser una manifestació com les més grans que s’han fet. Que els quedi molt clar, a Madrid i a Europa- Sabem que no ens podem refiar ni dels uns ni dels altres, i el nostre clam ha de ser clar i contundent.
Hem passat una llarga temporada de desànim, d’una sensació com que no teníem, res a fer. La cosa ha canviat, la situació política ens ofereix una ocasió que hem d’aprofitar.
Encara hem de veure, però, alguns espavilats dient que no cal fer manifestacions, que això ens portarà a l’autonomisme, que l’abstenció és l’únic camí possible. Buidem els carrers, ens diran. No els hem de fer ni cas. Són els tradicionals cantamanyanes.
Omplim els carrers, les places i les carreteres. Per la independència.