Ja ho vam dir que el 23 seria un any decisiu. Sembla que no ho serà només per nosaltres.
El gobierno central està passant a l’acció amb gran eufòria. Potser és per calmar una mica la fúria del PP i els seus col·legues, com si els diguessin: “no us preocupeu que nosaltres –el PSOE- som tan espanyols com vosaltres o més”.
Ho tenen difícil perquè el P.P. està disposat a portar als tribunals qualsevol cosa que afavoreixi Catalunya, ni que sigui teòricament. Ho impugnaran per antiespanyol – antipatriota i endavant. Es el seu estil.
A tall d’estrena, el nou president del Tribunal Constitucional, un personatge amb un historial difícil de pair, ja ha deixat caure que l’autodeterminació és anticonstitucional i que el separatisme és un delicte.
Així i tot la caverna segueix dient que està a favor de la fractura d’Espanya i que és pro independentista. Se veu que els hi ha de més fatxes que ell. Potser sí.
Sànchez i Macron volen muntar un numeret jacobí i no se’ls acut res més que fer la performance a Barcelona. Sortosament Catalunya s’hi ha posat en contra i farem una manifestació perquè quedi clar que ni França ni España, països catalans.
El President de la Generalitat, creu que ha de ser a la reunió per defensar, si s’escau, la postura del poble català. Aquí també ha begut oli. Ja li han dit de tot lo del món. Són els riscos del càrrec.
Estarem atents mirant com acaba tot plegat.
Avisem però, que mentre hi hagi quatre mil imputats, no donarem el procés per acabat, ni de bon tros i seguirem lluitant per la independència.
Salut i república