Els agricultors protesten arreu del país amb talls de carreteres i marxes contra la burocràcia i els costos desmesurats

La pagesia catalana emula les mobilitzacions a França amb més de 10 talls a les principals vies

Imatges d’arxiu

La pagesia catalana emula les mobilitzacions a França amb protestes arreu del país contra la situació límit que viu el sector, després d’un 2023 “colpidor” per la sequera i per l’excés de burocràcia que “ofega” els productors. En total, s’han convocat una desena de talls de carreteres i tractorades a les principals carreteres del país. “Els ànims estan enfonsats. El 2023 va ser colpidor i el 2024 no va millor, l’economia està molt tocada”, resumeix Unió de Pagesos. Les concentracions dels productors de Ponent tenen la previsió de tallar l’A2 als voltants de Fondarella, mentre que les de Girona es dirigiran cap a l’AP-7 a l’alçada de Medinyà.

La mateixa autopista quedarà amb la circulació interrompuda a Santa Perpètua de Mogoda i a Montblanc. Es preveuen talls a Vic i a Parets del Vallès (C-17) i a Sant Fruitós del Bages (C-25 i C-16). A les Terres de l’Ebre hi haurà concentració a la N-340 a l’Aldea i marxes lentes des de Móra d’Ebre fins a Gandesa. També hi haurà a contracions a la N-260 a la Seu d’Urgell. Una altra de les carreteres inclosa en les mobilitzacions és la C-13 a Sort.

En alguns grups d’organitzadors i participants d’aquesta macromobilització es contempla la possibilitat d’acampar als punts de protesta. Els talls s’han sol·licitat entre 24 h i 48 h.

Els punts de reunió de les concentracions d’aquest dimarts seran a Fondarella (Pla d’Urgell), Girona, Vila-rodona (Alt Camp), Montblanc (Conca de Barberà), l’Aldea (Baix Ebre), Vic, Sant Fruitós del Bages, Vilaller (Alta Ribagorça), la Seu d’Urgell i a Granollers.

Les protestes de les últimes setmanes a França han precipitat el calendari de mobilitzacions, que ha de culminar amb una gran manifestació a Madrid el 21 de febrer. Les associacions agràries també estan preparant accions a la frontera amb França, al Port de Tarragona i a Mercabarna el 13 de febrer. De fet, aquest cap de setmana hi ha hagut el primer tast de les protestes amb marxes lentes a diversos punts de la demarcació de Lleida.

Quadern de camp digital

A banda dels costos de producció desmesurats i els greus efectes de la sequera, una de les gotes que ha fet vessar el got ha sigut l’obligatorietat de presentar un quadern de camp digital, una exigència de la Unió Europea que el sector considera que el govern espanyol ha “centrifugat” el cost d’aquesta digitalització als productors. En aquest document han de quedar unificats els registres existents d’informació agrària i és indispensable per accedir als ajuts europeus.

Retallada de la PAC

Altres reclamacions del col·lectiu són posar fi als abusos que pateixen els petits productors obligats a vendre per sota de preu de cost, uns plans estratègics de la Política Agrària Comuna (PAC) adaptats a la realitat mediterrània, solucions per als danys de fauna i acabar amb la competència deslleial de productes importats de fora de la Unió Europea.

La convocatòria d’aquest dimarts es repetirà a altres punts de l’Estat. A Catalunya, les concentracions estan impulsades per Unió de Pagesos. “El 2023 va ser colpidor i el 2024 no va millor. Els ànims estan molt tocats, l’economia està molt tocada, comencem a veure puntes de sobreendeutament al sector agrari i ramader, es van disparar els costos de producció”, ha detallat Josep Carles Vicente, responsable d’Organització d’Unió de Pagesos. L’organització agrària espera que les protestes siguin “molt seguides”.

Desprotecció dels petits productors

El sector ja es va mobilitzar l’abril del 2023 per les restriccions per la sequera i les exigències burocràtiques. L’esclat de les protestes a la resta d’Europa ha coincidit també amb el primer pagament de la nova PAC amb “una retallada considerable”, apunta Vicente. Una altra de les preocupacions és la desprotecció dels pagesos petits enfront de grans empreses com Mercadona, Freixenet o Garcia Carrión.

L’associació catalana assenyala que la llei de la cadena alimentària “no està ben acabada” i caldria un observatori de preus i sancionar les grans cadenes. “Quan hi ha protestes massives com les de França, Alemanya, Brussel·les i les que hi haurà aquí hi ha d’haver una resposta política”, ha exigit Vicente.

La patronal fa una crida a la responsabilitat

D’altra banda, els transportistes han fet una crida a la responsabilitat dels agricultors catalans i han recordat que les últimes setmanes han tingut “perjudicis greus” per les protestes a França que han causat 120 milions d’euros de pèrdues.

L’associació d’autònoms-pimes transportistes catalanes (AGTC) va reclamar dilluns a les administracions que garanteixin el dret fonamental a la lliure circulació a la xarxa viària per no perjudicar la resta d’activitats econòmiques.

Planas descarta problemes d’abastiment d’aliments

També aquest dilluns el ministre d’Agricultura, Luis Planas, va descartar problemes de subministrament de menjar per les protestes al camp. Malgrat reconèixer que la situació del sector no té una “solució fàcil”, va admetre que comparteix el 90% les reclamacions dels agricultors. Planas va recordar que divendres ja es va reunir amb diverses organitzacions agràries (Asaja, COAG i UPA) i ha apuntat que l’executiu “treballa per buscar solucions”.

D’altra banda, el PP ha demanat al govern espanyol que suspengui l’impost al plàstic i que ofereixi indemnitzacions als afectats per les protestes del sector agrari a França.

Comenta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Escrigui les paraules clau de recerca i pressiona la tecla Retorn.