L’altre dia vaig llegir un article molt difícil sobre Cervantes, la ficció i la realitat. No discutiré si Cervantes va ser l’inventor de la ficció perquè no tinc temps i perquè no ho crec. Hem arribat en un punt on com més corruptes, els partits tenen més vots.
Algun sociòleg, antropòleg o psiquiatra hauria de dir alguna cosa al respecte. Alternativament aquell del Cuarto milenio, potser ens podria fer algun aclariment. Confirmat que com més corruptes més vots, ja no s’estan de res. De fet, PPSOEC’S estan basant la seva campanya justament en el nombre de nous corruptes que van sortint a la llum. No passa res.
Estan tan convençuts que més corrupció són més vots que cada dia donen publicitat a nous episodis. Ara fan la cursa a veure qui és més corrupte.
El tal Marjaliza, acostumat que estava a pagar les campanyes electorals, els està fent la campanya gratis.
Tenen a Madrid un merder de campionat. Però tot dins de la Sagrada Constitución Española, això sí. Perquè lladres sí que ho són, però espanyols també. Potser més i tot.
Són tan espanyols, i bones persones, que aprofitant la visita de l’Otegi al Parlament, els de PPSOEC’S, que tota la vida s’han passat les víctimes per baix cama, ara van de demòcrates i bones persones. Fins i tot han muntat un numeret teatral de cara a la premsa espanyola d’una trobada amb les víctimes del terrorisme.
Espanya és un país d’ineptes, ho torno a dir.
Tinc un amic que diu que és un país d’esclaus. No sé.