Fa 90 anys, també a Balaguer

Plaça del Mercadal el 15 d’abril de 1931. Fotografia de Daniel Torruella Valls. Arxiu Comarcal de la Noguera

Aquest dimecres farà 90 anys que Lluís Companys proclamava la República i que, tot seguit, Francesc Macià l’esmenava proclamant la República catalana. Diumenge 12 d’abril de 1931 les candidatures republicanes havien arrasat a les eleccions municipals, també a Balaguer. La coalició Unió Republicana, que aplega el Centre Català Republicà i el Centre Republicà Radical, obté una victòria esclatant amb nou regidors. Són Josep Farreny i Rabaixet, Joan Profitós i Giralt, Sixte Riasol i Mirada, Baltasar Solanes i Cases i Marcel·lí Valls i Regi, pels radicals, i Domènec Carrové i Viola, Miquel Montardit i Blanch, Francesc Porta i Subies i Francesc Xavier Rúbies i Valls pels catalanistes. A banda, la coalició monàrquico-catòlica treu quatre escons: Manuel Profitós i Parrot, Domènec Agustí i Gibert, Josep Pla i Farreny i Josep Maria Santaeugènia i Civit. El Bloc Obrer i Camperol queda fora del consistori.

“La doble victòria –la de la República i la de Catalunya– assolida en un mateix dia i per procediments virils i serens alhora ha remogut l’opinió i ha omplert l’ambient d’un aire pur i renovador.” Amb aquestes paraules comença la crònica memorable de la mítica revista local Pla i Muntanya. Dimarts 14, davant l’expectació de la ciutadania, els regidors republicans es reuneixen i comissionen quatre electes, Rúbies, Valls, Porta i Carrové per tal que es desplacin a Lleida i rebin instruccions. Al local de Joventut Republicana els confirmen que la República ha estat proclamada. A Balaguer, l’alcalde monàrquic Eugeni de Sangenís, que poc després esdevé sogre de Josep Maria de Porcioles, rep un telegrama del govern que nega la proclamació de la República i l’insta a desmentir-la públicament. Tanmateix, davant l’evidència dels fets, Sangenís coopera amb els republicans i facilita una transició tranquil·la.

El Mercadal és un bullici. Retorna el pres polític Domènec Puigpelat, del Partit Comunista. Quan arriben de Lleida els regidors, són fortament ovacionats. De la Casa del Poble, seu dels radicals, surten en seguici cap a l’Ajuntament. Es troben les portes barrades i es planten a casa de l’alcalde per demanar-li les claus. Ja al balcó, Francesc Xavier Rúbies sentencia: “està proclamada la República a Balaguer”. Sixte Riasol hi afegeix: “demà tothom festa”.

L’endemà al matí els nous regidors prenen possessió i Rúbies és escollit alcalde. El tinent coronel de la Guàrdia Civil també surt al balcó per adherir-se al nou règim. I el rector, després d’endomassar la casa parroquial, es declara públicament ciutadà de la República. Manifestació espontània, cants de La Marsellesa, banderes a Santa Maria –la tricolor al campanar, la senyera al campanar del Moro–, sardanes a la plaça i banquet de celebració a la Fonda Espanya. Entre les primeres decisions del nou Ajuntament hi ha l’acord de rebatejar el Grup Escolar Primo de Rivera com a Escoles del Poble i la creació d’una comissió de cultura.

L’Estat català dura tres dies. La República i la Generalitat, pocs anys. Anys desiguals de progrés social i nacional. Amb Espanya, anys d’incomprensions, frustracions i enganys, que no ens han abandonat. “La diferència –diu Joan Esculies– és que avui una part substancial de cadascuna de les dues societats ja no espera gaire res de l’altra i ha donat la possibilitat d’entesa per perduda”. Macià i Companys confiaven en Madrid, nosaltres ja no ho podem fer.