Començo així perquè hi ha una mena de sensació de desànim que convé que ens anem espolsant. La caverna mediàtica, palmeros i llepaculs in gènere segueixen parlant de la desfeta de l’independentisme, l’amarga derrota i qualificatius semblants.
La premsa internacional ha confirmat la nostra victòria perquè només cal mirar els números. La caverna, però, segueix entossudida a dir que 25 és més que 62. Ja s’ho faran.
Ells ho seguiran dient però tampoc no s’ho creuen. A can P.P. saben que a Catalunya han sofert una patacada de primer nivell. Van fent el despistat però ho saben.
Van dient que si la culpa ha estat del Rajoy, massa tou, del vídeo aquell de la cúpula del PP. parlant en català, massa ridícul, de les televisions que han donat massa protagonisme als Ciutadanos.
La gran idea, patrocinada per la FAES, ha estat la possible imputació de l’Artur Mas per haver posat urnes al carrer i el retorn del José Mari, el gran estadista que va portar Espanya a la ruïna. Ja veus quina por.
Saben que ho tenen perdut.
Amb els papers a la mà, el Govern espanyol ha vist que al Parlament de Catalunya hi ha 72 diputats independentistes que poden, molt legítimament, posar en marxa el procés cap a la independència.
Hi ha una majoria absoluta.
Ja poden anar cantant i la Fallera Machor ja pot anar fent rogatives. Es una majoria absoluta.
Ara és cosa nostra ser prou valents i prou hàbils com per portar endavant el projecte. Ho tenim tot de cara.
Hem guanyat i no hi ha més. Tranquils i endavant sempre.