Fa un parell de setmanes ja vaig escriure que el govern espanyol faria tots els possibles per dinamitar el procés català cap a la independència.
Ara diu que el P.P. està estudiant la possibilitat de presentar una moció de censura contra l’Artur Mas per tal que no pugui convocar les eleccions del 27-S. Un entrebanc més que res, una jugada dilatòria, una prova més del sentit de la democràcia que tenen aquests defensors de la democràcia.
Fins ara només hem rebut amenaces, insults, desqualificacions i puntades de peu. No poden fer més. Ja fa temps que demanava l’argument pel qual a Catalunya li convé quedar-se a Espanya. Encara no l’he pogut llegir enlloc. Amenaces, més que res.
Avui he llegit que el tal Revilla, president de Cantàbria, ha amenaçat Catalunya amb un argument tan pelegrí com l’aigua de l’Ebre. No ha quedat molt clar si pensa tallar el riu, desviar-lo per tal que no arribi a Catalunya, o contaminar-lo directament. En qualsevol cas, valgui també com a exemple de diàleg.
Es una anècdota, però no cal ni comentar l’últim rampell d’intel·ligència del Sr. Ministro de l’Interior respecte al Pep Guardiola. Va que el Sr. Ministre ens té més o menys acostumats a aquests atacs d’intel·ligència, però aquí s’ha superat. Tampoc anem a descobrir ara la pólvora.
Nosaltres seguim endavant.
Calma sobretot i radicalitat.
De moment només tenen l’argument de la llei: L’amo no deixa parlar l’esclau perquè la llei diu, ben clarament, que l’esclau no pot parlar amb l’amo.
En això estan.