S’autoproclamen “ciutadans del món” per contraposició als independentistes catalans als que qualifiquen de “nacionalistes”, amb l’esperança d’una desqualificació per similitud terminològica amb certs moviments populistes europeus amb qui no tenen res a veure. “Nacionalistes” voldria dir, segons aquests ciutadans, localistes, curts de mires o de gambals, per contraposició al seu propi “cosmopolitisme” de persones “viatjades” que, fins i tot quan s’inflamen de proclames patriòtiques i de banderes gegantines, donen per sentat que això és només “allò normal”, i que els nacionalistes són sempre, per definició, els altres.
A petició d’aquestes persones, i amb el finançament d’algunes empreses de l’IBEX 35, investigadors de la Universal Universitiy of World han creat un test, el Test d’Apercepció Nacionalista (TAN), per detectar qualsevol indici de nacionalisme en catalans infectats pel virus i poder-los aillar en un CIE (Centre d’Internament d’Estrangers) per a que siguin reeducats, en la llengua universal de l’espanyol, fins que esdevinguin persones normals.
Per pura profilaxi, es recomana que en primer lloc se l’apliquin a ells mateixos, com espanyols universals, per tal de detectar-ne algun rastre o contaminació. Per això s’ha construit una versió del test, espanyola, reduida i autoaplicable, que consisteix a contestar “sí” o “no” a 5 senzills ítems, i que és al següent:
1.- Creu que això que en diem Espanya és més una nació que una comunitat de veins?
2.- Se sent vostè més espanyol que australià?
3.- Creu que els seus impostos haurien de servir per a fer escoles i hospitals més a Espanya que no pas a Wisconsin?
4.- Creu que existeix quelcom que es diu el poble espanyol?
5.- Creu que la sobirania d’Espanya recau més en el poble espanyol que en el poble de Papua Nova Guinea?
Sí la resposta a més de 3 ítems és “sí” hi hauria males notícies pels desafortunats ciutadans del món, ja que estarien infectats pel virus nacionalista. Els caldria seguir un tractament de xoc. D’entrada es recomana llegir cada dia El Quitxot en albanés, canviar la guitarra espanyola per la balalaika russa, la paella pels “hot dogs”, desespanyolitzar-se una mica cada dia segons la tècnica Wert, fer-se seguidors de la lliga taiwanesa, renegar i fer l’amor en esperanto, i no pagar els impostos a la hisenda espanyola sinó a la de Burundi, d’Eritrea o de Malawi, que ho necessiten molt més que a Espanya.
I d’aquí 25 anys en tornem a parlar.