De les eleccions aquestes que han fet al PSOE hi ha un aspecte del qual se n’ha parlat poc i a mi em sembla especialment important.
Es la constatació que la màquina, l’aparell ha estat clarament derrotat per la militància.
La gent, ha guanyat la maquinària d’un partit que, amb l’ajut del govern espanyol i els aplaudiments de tots els “palmeros” i tertulians, es presentava com la millor alternativa. Això em sembla importantíssim.
Ara, alguns han començat a veure que aquelles fotos de la Susana Diaz amb tots els dinosaures del partit, eren un error. Clar, on vas a parlar tu de renovació fent-te fotos amb el Guerra, el Felipe i el Corcuera?
Era evident, però tothom celebrava les trobades i les fotos.
A TVE1, aparell propagandístic del Sr. Mariano, no hi havia sinó una sola
candidata i, de pas, un tipus del País Basc que també s’hi presentava.
Tot l’aparell del PSOE que s’havia passat a la dreta pura i dura, es fregava les mans i la militància se’ls ha passat per la pedra. Em sembla una bona notícia.
Ara suposo que Icetes i companyia tornaran a jurar fidelitat al guanyador i que li tornaran a sortir partidaris a tort i a dret. Els Marhuendes, els Indes i els palmeros en general, tornaran a parlar de Podemos, dels independentistes, de Veneçuela i de la fi del món. Tampoc no passarà res.
El que sí que és important és constatar que el poble pla, la gent, tampoc no és tan burra com ens volen fer creure.
Potser és per això que no ens deixen fer el referèndum.
Però tranquils que el farem.