Vindrà un dia que en nom de la llibertat ens quedarem sense llibertat. Dissortadament sembla que no estem molt lluny de l’efemèride.
Tothom sembla d’acord a dir que la dreta i l’extrema dreta estan creixent perillosament a l’Occident cristià. Sembla fora de tota discussió. Per acabar-ho d’adobar diu que els joves tendeixen cada vegada més a postures conservadores.
No és fàcil trobar un culpable de la situació. Segurament és que no hi ha UN culpable sinó que és una suma de factors.
El més evident és el triomf del capitalisme més descarat. Ara li diuen liberalisme o ultraliberalisme i ja sembla que parlem de llibertat. Els capitalistes es passen el dia parlant de llibertat. Tenen tots els mitjans a la seva disposició.
Televisions, ràdios, premsa i xarxes socials ens parlen contínuament de la bondat dels líders del capital. Homes triomfadors. Models a seguir. No dubten a exhibir els seus diners i el seu poder. Semblen els gurús d’alguna secta i els fatxes són els seus més fervents seguidors.
Llibertat per a tothom ens diuen i tots semblem disposats a dir que sí, que tenen raó, que això és bo.
Qui s’ho pugui pagar tindrà tot el que vulgui, qui no, ja s’ho anirà trobant.
En nom de la llibertat acabarem en la dictadura del capital. Els diners acabaran imposant la seva llei.
Que això serà la llei de la selva? Segur, però no hi ha més.
I la democràcia? Tranquils. El capital ens acabarà dient què és i què no és democràcia. Fins i tot ens faran votar segons què. No ens cal patir.
Salut i república.