Manen millor els homes o les dones a la feina? Depèn. Tenen estils diferents de lideratge? Probablement, sí. Dues preguntes i dues possibles respostes. Perquè segur que cadascú, condicionat per la seva pròpia experiència, pot aportar una visió ben diferent d’aquest tema. De fet, jo ho vaig comprovar. Fa uns dies, durant una tertúlia familiar, algú va iniciar aquest debat i tothom, fins i tot aquelles persones que mai hi havien reflexionat, va voler dir-hi la seva.
Qui pren les decisions? Qui exerceix millor el concepte de poder? Aquests són els primers interrogants que em vaig formular quan es va encetar la conversa. De seguida, vaig assegurar que no existeix una forma de dirigir masculina o femenina sinó que cadascú té una manera de fer i de comunicar les seves decisions. Homes i dones defineixen el seu lideratge en funció de la seva personalitat. I, sense saber ben bé perquè, després de deixar anar aquesta opinió, vaig rebre una allau de crítiques, d’homes i de dones!
Em van assegurar que els homes sempre són més inflexibles i prenen les decisions amb més determinació. Per contra, es veu que les dones acostumen a ser més reflexives i ponderades. Alhora, em van afegir que les dones que tenen les idees molt clares i actuen amb fermesa acostumen a ser esquerpes. Com? En aquest punt de la conversa, com us podeu imaginar, em vaig començar a empipar de valent.
Ser més o menys dialogant o afectiu crec que només depèn de la personalitat de cadascú. No del gènere! Saber que el consens és, sovint, la millor manera de treballar de forma coordinada no és una capacitat que només puguin desenvolupar les dones. I associar els homes a una actitud autoritària i jeràrquica és també ben erroni. No pot ser que relacionem els homes amb caràcter amb els grans líders i que, en canvi, les dones amb personalitat les titllem d’ambicioses.
Si pensem més en grans líders homes que en dones és culpa de la nostra societat patriarcal. Les dones han quedat invisibilitzades, durant massa temps, en molts espais però, sobretot, en els llocs de poder i responsabilitat. Malauradament, molts càrrecs encara estan, només, en mans d’homes. Ells dirigeixen les grans empreses, els principals mitjans de comunicació o governen en molts països. És cert que, de vegades, el problema també és nostre, de les dones. No ens ha de fer por afrontar determinats reptes, hem d’estar sempre disposades a emprendre nous objectius.
Per això, prefereixo parlar de bon lideratge: masculí i femení. És a dir, aquell que intenta respectar totes les opinions, que és tolerant i que treballa per potenciar el talent dels seus companys. I aquest lideratge, com és obvi, no fa diferències de gènere. Però, com sempre, hem de fer un canvi de xip -cultural i social- per normalitzar noves formes de dirigir.
Reflexionem-hi. És el primer pas. Els fets vindran, amb el convenciment i determinació de tots i totes.