Avui volia dir alguna cosa sobre la literatura que s’està fent a casa nostra, perquè em sembla un tema important del qual no se’n parla gaire. Però dic, potser que parlar de literatura amb la que està caient es podria interpretar com d’una certa frivolitat. Tot i que sí que se n’hauria de dir alguna cosa, ni que fos del paisatge. O explico allò de l’arbitrarisme noucentista.
Abans, però, de la literatura estricta, caldria dir alguna cosa, ni que sigui breu, del que està passant a l’Africa llunyana, a Gaza i Cisjordània, a Síria, a l’Irak, a l’Aràbia del Sr. Saud,
Potser caldria dir alguna coseta del Boko Haram i la seva lluita per convèncer tothom que ells són pau i amor, d’aquells d’ISIS que ja han anunciat que destruiran les piràmides i tot el d’Egipte que no tingui a vore amb l’Alcorà.
Es podria dir alguna cosa de l’1% de la població que diu que té el 80% de la riquesa mundial. Coses del capitalisme, segons que he llegit.
Dels refugiats que ara han de pagar un pizzo a les màfies dels governs europeus.
Del govern espanyol, miserables titelles al servei del gran capital, que mentre no s’acaba de constituir s’està venent el país a les hidroelèctriques i a la gran banca rescatada pel govern amb els diners dels pobres espanyols o dels espanyols pobres, més ben dit.
La casa reial orquestrant les activitats de l’Instituto Noos i ara muntant un judici que passarà de patac a la Història de la Infàmia.
Potser se n’hauria de dir alguna cosa i després passem a la literatura, no?