Potser ho havíem dit en algun altre moment, però convé anar-ho recordant. La tesi és que no hi ha clavegueres de l’estat, sinó que l’estat és una claveguera.
Això convé que ho recordem per evitar-nos sorpreses i disgustos.
Tendim a pensar que els nostre governants són unes bones persones que es veuen també ells enganyats per uns personatges que se n’aprofiten de la situació i no va així, ni de bon tros.
Es el poder que és corrupte i fa tot el possible per mantenir les seves prerrogatives.
Recordem, si convé que el Sr. X dels GAL, no era un comissari de policia que volia fer punts.
Era el Sr. Felipe Gonzàlez, president del Gobierno, i els seus col·laboradors més estrets eren el Ministre de l’Interior i el cap de la policia.
Com ara amb l’operación Catalunya, que diràs que tampoc s’acaba de saber com estava organitzada i sap tothom que el seu cap visible és el Sr. Rajoy, president del Gobierno, ajudat pel Fernàndez Díaz, Ministro de l’Interior, el cap de la polícia i un parell d’alts funcionaris de Justícia.
Per això les coses no s’acaben d’aclarir mai. Per això el cas Pegasus no serà investigat, ni el Rajoy acabarà declarant mai a Andorra.
Per això continuen els atacs a la cultura catalana, seguim amb els quatre mil imputats i la ideologia independentista serà perseguida per terra, mar i aire.
Ja cal que ho tinguem ben clar.
No són quatre matats, és l’aparell de l’Estat.
Tot i ser tan forts, però, no podran mai amb nosaltres. I ho saben.
Salut i república.