Em sembla que no hem fet bé els càlculs. Ens estem jugant els quartos amb un personal d’una baixíssima qualitat democràtica, amb un personatges dolents. Hi ha la possibilitat que el govern estigui format per una panda d’imbècils. Hi ha moltes possibilitats, és cert, però no ho acabo de creure. Com pot ser que a la vista dels resultats, M. Rajoy hagi dit que ell només s’ha de reunir, arribat el cas, amb la Sra. Arrimadas que ha estat la guanyadora de les eleccions. T’ho pots ben creure? Simultàniament, la fiscalia, celebrant la victòria independentista amplia la llista d’acusats i, a banda d’alguns personatges més o menys destacats, incorpora bombers, estudiants i participants a les manifestacions. Ens podem preguntar, amb raó, si és que hi ha algun imbècil donant les ordres. Sembla que no. El que hi ha és un estat que no vol deixar de ser un Imperio, que ens té com a colònia que cal anar escanyant i que no ens deixaran anar a cap preu. Com si han de posar a la presó unes quantes desenes de catalans, com si han de matar-ne alguns. Ho faran sense gaires problemes. Ho faran esperant que la història sabrà valorar la seva actuació i els convertirà en herois, en valerosos soldats espanyols dignes hereus dels terços de Flandes, de la Santa Inquisición i del TOP franquista. Nosaltres anem fent concerts de Nadales, anem penjant llaços grocs i anem escrivint cartes als presos polítics. Està bé, molt bé, però que algú comenci a estudiar una estratègia que ens pugui portar a la llibertat. Va, som-hi.