La literatura popular ha entès sempre “la gola del llop” com una cosa molt fosca, en general, i sempre també com una cosa molt perillosa, una situació que hem d’evitar de totes passades.
Posar-se a la gola del llop és sinònim de posar-se en una situació de perill extrem, en un risc suïcida.
Parlem ara dels nostres presos. Fa un temps estava clar i assumit que havien d’estar a presons catalanes i es va fer tota mena d’acte reivindicatiu, manifestació, cassolada i cantata fins que es va aconseguir.
Els del Trifatxito ja es van esgarrar les vestidures parlant de favoritisme penitenciari i van omplir de cendra els caps d’alguns Indes, Marhuendes i extres que tenen a sou. Lo Casado va embogir definitivament. Crec que estan estudiant la possibilitat de fer alguna cosa amb ell.
Un cop els teníem a Catalunya, semblava clar que no els deixaríem sortir en cap cas, que faríem els talls de carretera corresponents. Hi havia fins i tot un plànol bastant ben fet on s’explicava quanta gent caldria a cada punt vital. Diràs que ho teníem estudiat.
Ara però, resulta que els nostres presos, volen anar a Madrid, volen que els facin el judici, diu que no es volen defensar de res sinó que acusaran el Gobierno i la seva patuleia de sicaris.
Es volen posar textualment a la gola del llop. Diu que així els vorà tot el món.
No sé, potser és una jugada mestra, però no me’n refio ni gota.
Entre altres coses perquè no sé si estem parlant de la gola d’un llop o de la gola d’un porc.
I perdó per la metàfora.