Entre equidistants i saberuts també la portem clara. He sentit tota mena de coses contra el referèndum.
Una bajanada que ha tingut algun èxit ha estat la de l’inefable cantautor Joan Manuel Serrat que diu que el referèndum no és transparent, o no prou transparent.
I li dic: que el referèndum no és transparent? Això és tot el que se t’ha acudit? Decebut me quedo.
Em pensava que t’ho curraries una mica més, que series capaç de trobar un adjectiu una mica més adient. Tu que has demostrat, de llarg, tenir facilitat per a la rima i el vers, podies haver buscat alguna altra paraula, o és la que heu quedat d’acord per a dir?
No és transparent? Transparent?
Podies haver dit agripnòtic, pampolat, hematinúric o noliejador, perquè tu igual hauries quedat bé amb els teus amics i la gent no t’hauria entès. Però transparent? Has quedat fatal, t’aviso. Es veu d’una hora lluny que és una excusa de mal pagador.
No és transparent? Vols dir que no saps qui l’ha convocat? Vols dir que no queda molt clar amb quina intenció ha estat convocat? Vols dir que no saps que hi ha un percentatge bastant alt de població que vol la independència de Catalunya? Vols dir que davant d’un govern espanyol que està fent tot els possibles per boicotejar el referèndum calia donar-los més facilitats? Vols dir que el dèbil està obligat a donar garanties al fort que el vol destruir?
Tu també ets prou transparent ara que ho dius, tant que ja t’han felicitat els del P.P. i lo Felipe Gonzàlez.
Ja pots estar content.