El passat 23 de febrer, commemorant un dels espectacles més ridículs de la història d’Espanya, es van trobar a Madrid una bona representació dels comediants que controlen el país.
El capo de tots plegats va lloar els mèrits del seu predecessor, actualment de vacances a la morisma.
Cal pensar que la tal festa no tenia més intenció que blanquejar la figura de l’emèrit.
A partir d’ara, les cadenes de ràdio i televisió del règim, tertulians, palmeros, periodistes a sou i cortesans en general faran un esforç per tal de fer-li creure a la població que el Sr. Borbó Pare, és un campió de la democràcia i de la constitució, que va deturar heroicament l’intent de cop d’estat d’aquell personatge grotesc que va ser el tal Tejero.
Tenen el fetge tan gros que munten tota la comèdia a favor de la veritat, però dels papers no n’ensenyen ni un. Fa 40 anys de la feta i no gosen desclassificar els papers on s’explica el que va passar.
Es a dir, fan comèdies, fan discursos i fan el pària, però la veritat segueix amagada, com sempre. Potser amb el temps faran alguna festeta.
El Pedro Sànchez ens contarà una de lladres i serenos i tal dia farà un any.
Encara sort que dels nostres no hi va anar ningú. Una mica de decència, no ens farà cap mal.
I demostrat que a Madrid no hi ha sinó una colla de perdularis, farien santament de posar-se a treballar i formar un govern que ens porti a la llibertat. Ara es pot, que per això vam votar i vam guanyar.
Fem un govern independentista i després ja en parlarem.
Salut i república.