Hem arribat en un punt en el qual les paraules potser ja no signifiquen res.
Així aquell barrut del Pedro Sànchez que havia dit que el primer que faria si tornava a ser secretari general del PSOE seria demanar la dimissió del Sr. Mariano. Ho va dir, sí, i què? No, que no va ser ben interpretat, volia dir alguna altra cosa. Ah val.
I el tal Albert Rivera, que no havia dit que no recolzarien més al P.P. si es donaven nous casos de corrupció? Ho va dir, sí. Però no es referia a la corrupció, es referia a la corrupció. Ah val, perdona.
I els Comuns quan diuen que estan per un referèndum però que no pensen fer res per aconseguir-lo? Tampoc, no han estat ben interpretats, no es referien a un referèndum pactat sinó a un referèndum pactat. Ah val. Em pensava que.
Aquí l’únic que parla clar és el
Sr. Mariano quan diu: “Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor, mejor para mi el suyo benefício político”. Està tan clar que tot el P.P. i els Ciutadanos aplaudeixen com un sol home.
Es nota prou que el Sr.Mariano és, segons una enquesta que tampoc no sé on es va fer, el polític més intel·ligent de tots els polítics espanyols.
Tampoc no ens ha d’estranyar res en un país on els qui volen posar urnes al carrer per saber què vol la gent, són “violents colpistes” i els fatxes confessos són els demòcrates.
Així les coses què ens ha de sorprendre? Que les xarxes vagin plenes de felicitacions al Sr. Mariano?
No, tampoc, que són plataformes que les paga el P.P. Ah val, gràcies.