L’altre dia van detenir el President Puigdemont. Van muntar un numeret que els va sortir bastant malament. Ara tenim la sospita que hi havia la intenció de raptar, textualment raptar, el MHP i portar-lo cap a España.
Diu que van fer un ridícul europeu. La caverna, però, està prou satisfeta amb el resultat, perquè diu que no està tot perdut, que d’aquí uns anys potser si es despista algú i troben un jutge que sigui fàcil de comprar que ja en parlarem. Es el seu estil.
Parlant d’altre, a Barcelona tenen un bon cacau muntat amb el botellam. Encara sort que ara ja sabem que la culpa és del procés i dels independentistes en general.
De cara a la política general, també hi trobem més ganes parlar que de fer.
Hi ha qui vol que tornem a fer un referèndum. Potser no hi eren el passat 1 d’octubre, o tenen preparada una jugada mestra al respecte. Es capaç que el volen muntar per demanar l’abstenció i demostrar a tot el món que els catalans pensem que a Catalunya ja està fet el referèndum i que no en calen més.
Tampoc ens sorprendria. De fet, des de la caiguda de l’Imperi Romà, ja no ens sorprèn pràcticament res.
Diu que els joves no tenen cap interès a parlar el català. Ho explicaré més llargament un altre dia, però crec que és una prova més de la infantilització de la societat.
En acabat ens donaran un premi a tots plegats. Avisem, però, que si no és en català, no l’anirem a rebre. Ja se’l poden penjar al clatell.
España no aixeca el cap.
Seguim avançant cap a la independència.
Salut i república.