Estem convocats a unes noves eleccions per al 12 de maig.
Havien preparat uns pressupostos que diu que ens havien d’anar tan bé a tots plegats, però al final, el caïnisme, la lluita partidista i un sentit de l’oportunitat que algun dia sortirà a tots els llibres de ciència política ens han abocat a unes noves eleccions.
Del 52% d’independentistes ni se’n parla tampoc. Han desaparegut en benefici d’una més que dubtosa perspectiva de futur.
Ara tots els partits ens tornaran a dir que ells són els que veritablement volen lluitar per la nostra salvació econòmica, social, nacional… i espiritual i tot.
Algú els haurà de dir que comencem a estar una mica farts de comèdia, de que sempre vulguin marcar paquet i de que no treballin per Catalunya, que una cosa és el flower power i una altra cosa és la política real, la que es pot fer cada dia i cada moment.
També fa una mica de vergonya haver de dir aquestes coses a gent que porta tota una vida dedicada a la política. Vivint del “cuento” anava a dir.
De cara a les noves eleccions diu que potser hi haurà un o dos partits independentistes més, alguna llista cívica i suposo que tornarà a sortir el llest aquell que demanava l’abstenció, aquell del “boicot a les urnes, omplim els carrers” que tan bé els va anar als espanyolistes les darreres eleccions.
Potser haurem de donar la raó a l’impresentable Aznar quan va dir que els catalans rai que ja s’esmicolen entre ells.
Per si de cas, tornem a votar per la independència.
Els espanyols ja s’ho faran.
Salut i república