Estem encarant una temporada una mica difícil. Crec que hi ha la intenció de fer-nos abandonar la lluita.
Segons que sembla no és possible fer res de ben fet.
Si tanques allò de l’oci nocturn resulta que estàs posant en perill l’economia del país, si no ho tanques poses en perill la salut de les persones, que no és tan important, ja se sap, però a la base, la gent és l’economia.
El gobierno espanyol s’encarregarà que El Prat no pugui ser mai cap mena d’aeroport semblant al de Madrid. Ja faran les trampes que convingui. No invertiran ni un euro i la culpa serà nostra.
Arriba l’11 de setembre i la Generalitat fa un cartellet que no té res a veure amb el tema. Es un cartellet dedicat al Pau Casals, notable músic, que un dia va dir una cosa sobre la humanitat i les fulles dels arbres.
Lo Sànchez encara no ha decidit si participarà en la taula del diàleg interruptus. Queda clar que la negociació és una maniobra del poder i els nostres sembla que no ho han notat encara. No se sap ben bé a què estem jugant.
Hem sabut que Espanya no vol fer el Corredor Mediterrani perquè seria l’articulació definitiva dels Països Catalans.
La Justícia espanyola, manipuladora, ha fet una demostració de cinisme de primer nivell, amb el Sr. Borbó junior aplaudint. Horresco referens.
Ens trobem com el mariner que veu venir la tempesta.
Què podem fer? Potser tornarem a dir que cadascú és responsable, exclusivament, dels seus actes?
Fes el que hagis de fer. No hi ha més.
Salut i república.
Rafel Molina