Magnífica intenció i magnífica consigna. Es una crida directa a la responsabilitat política i la coordinació de voluntats. Tots a una. No en voldríem d’altra.
Llegim al “Manual del Terrorista democràtic” que un dels estratagemes emprats habitualment per qui no vol que alguna cosa vagi endavant és justament la crida a la totalitat: “Quan hi serem tots”, “Tots a una”. Es evident que això no passarà mai.
Els nostres nombrosíssims polítics, no semblen especialment preocupats per la unitat d’acció, ans al contrari, diràs que cada partit vol deixar clara que la seva forma d’actuar és millor que la dels altres. Hi ha partit que s’ha escindit en tres o quatre grups no gaire clars, que no se sap molt bé què estan intentant.
Diu que es poden presentar fins a deu formacions independentistes. Això serà un festival de primer nivell.
Els nostres enemics sí que van tots a una. Potser caldria prendre exemple.
Es possible que se’ns digui que cal esperar per actuar tots a una.
Nosaltres, però, no estem disposats a deixar passar més temps sense dir la nostra: Reclamem el dret a l’autodeterminació, volem la llibertat dels presos injustament empresonats per la justícia espanyola (manipuladora) volem que es retirin els càrrecs contra els catalans imputats per delictes que s’ha inventat la policia, volem que puguin tornar els exiliats, volem que la judicatura espanyola demani perdó, volem respirar en pau i volem ser una nació justa, pròspera i feliç, volem la independència.
Nosaltres sí: tots a una.