Quan els independentistes diem que cal trencar la baralla d’una maleïda vegada i deixar que el Gobierno més progressista de la història passi a millor vida, ens diuen que no, que cal esperar, perquè aquest és un Gobierno de barruts, sí, però l’alternativa és encara pitjor.
Que el PP s’ajuntarà amb els fatxes de VOX i que llavors sí que haurem begut oli. Es possible.
Certament el PP i VOX són una de les pitjors coses que ens podrien passar. Però la por a l’extrema dreta no ens ha de convertir necessàriament en una mena de passerells, capaços d’empassar-nos gratis qualsevol bestiesa.
I no ens enganyem gaire perquè quan arriba allò veritablement seriós, com ara la unitat de la pàtria, o les butxaques de les classes dominants, el PP ja hi és al Gobierno.
Per això aproven la nova llei dels audiovisuals que ens és clarament perjudicial i no passa res, estan tots dos perfectament d’acord. Vivaspaña canten.
Per això quan es publica l’informe del Ministerio de Hacienda on es deixa ben clar que a Catalunya només s’ha invertit un 35’7% del pressupost aprovat pel propi ministerio mentre que a Madrid s’ha invertit un 84 % més del que estava pressupostat, aquí no passa res. Vivaspaña canten.
El PP, aplaudeix també en els casos d’espionatge a polítics catalans i van Peperos i Sociates, perfectament de la mà.
Potser sí que seria pitjor un gobierno del PP i VOX, però potser que tindríem més clar qui és el nostre enemic.
No trenquem la baralla, però no seguim jugant. Canviem de joc.
Salut i república.