Les restes que s’han trobat, fins ara, en la campanya de 2012 són majoritàriament vèrtebres de la cua d’hadrosaure, un conjunt fòssil que completa altres ossos llargs com tíbies, húmers i fèmurs que s’havien recuperat en aquest jaciment en campanyes anteriors. Tal i com ens explica l’investigador de l’ICP Àngel Galobart: “En les dues anteriors campanyes hem obtingut molt bons resultats, de manera que enguany hem ampliat la superfície d’excavació i també el nombre d’excavadors . L’objectiu és obtenir el major nombre possible d’ossos de dinosaure que ens ajudin a descriure l’espècie que es troba al jaciment de l’Espinau”.
El jaciment cretàcic de l’Espinau el van descobrir fa uns anys uns aficionats a la paleontologia de Tartareu. El jaciment es troba a cavall entre aquesta localitat i Àger, a la Noguera. El descobriment d’aquest nou jaciment amplia el registre fòssil de dinosaures a Catalunya, que ja era conegut al Berguedà (jaciments de Fumanya), a l’Alt Urgell (jaciments de Coll de Nargó) i al Pallars Jussà (jaciments de la Conca de Tremp/Isona). Tot plegat fa del nostre país un entorn privilegiat per a l’estudi dels darrers milions d’anys de vida dels dinosaures, ara fa uns 70 milions d’anys.
Totes les restes descobertes fins ara pertanyen a una mateixa espècie de dinosaure hadrosaure, també coneguts com a dinosaures de bec d’ànec. Amb la campanya actual, que ha posat als descobert una gran part de l’extensió del jaciment, es pretén completar l’estudi de la formació del jaciment així com conèixer el nombre de dinosaures d’aquest jaciment.
Aquestes excavacions són part del projecte de recerca “El fin de una era: la extinción de los dinosaurios, una perspectiva europea”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i que incideix en l’estudi dels jaciments amb dinosaures de lesvessants sud (Catalunya) i nord (França) dels Pirineus.
Informació i Fotografies: Institut Català de Paleontologia. Àngel Galobart.